Stick amb India 2008

2009: Més reptes, més energia, més fe, més resultats.

2009-01-13T15:22:00.001+05:30

Aquesta estada a Anantapur, més enllà de servir per organitzar un altre campus per 100 nouvinguts, també ha servit per definir els nous plans d’enguany.

Tenim varis projectes per continuar creixent, tant en nombre de nens beneficiats pel projecte (actualment en són 600 aproximadament), com en millora d’infraestructures.

A continuació us faig un petit esbós dels nous reptes que ens hem fixat:

- Escoles
Volem ampliar el nombre en 5 centres més, arribant als 23. Gràcies a aquesta nova ampliació prop de 100 alumnes nous es beneficiaran de la pràctica regular del esport. Paral·lelament també volem començar un pla de millora de les infraestructures de les escoles, en el nostre cas: el terreny de joc on juguen i fan educació física, que en molts d’ells està ple de grans roques i arbres que dificulten qualsevol pràctica en condicions.

- Acadèmia
Volem crear una acadèmia per noies, començant amb 20 jugadores que, tal i com fan actualment els nois, entrenin cada dia, se’ls hi pagui la matricula de l’escola i la manutenció. També tenim planejat ampliar el nombre de nens, de 25 a 30, i fer-ho amb nous jugadors d’altres districtes circumdants al d’Anantapur (Kurnool, Chittor, etc), d’aquesta manera ampliem el nostre àmbit d’actuació.

- Camp d’aigua
Aquest any volem instal·lar un camp Astroturf (com el de l’Egara) a Anantapur. Per fer-ho esperem comptar amb l’ajuda del govern indi (Sports Authority of India), que degut a la celebració dels propers CommonWealth Games ha decidit finançar en un 50% la construcció de 30 camps per tot el país. Juntament amb l’ajuda del govern, també esperem comptar amb la del Estat d’Andhra Pradesh, amb la dels bancs d’Anantapur (amb qui ja hem tingut contactes), i per suposat amb la nostra ajuda com Stick amb India amb les accions que puguem llençar.

Entre tots aquests grups d’interès podem aconseguir un somni. Durant aquest campus hem pogut comptar amb la presència d’en Madhukar, l’ex-seleccionador nacional de l’Índia femení i entrenador dels Hyderabad Sultans. Ha quedat senzillament al·lucinat de les instal·lacions i del nivell dels nostres nens. Comenta que si aconseguim el camp, la absoluta tant masculina com femenina i la sub21 vindrien a fer les seves concentracions a Anantapur i aposta que alguns dels nostres nens arribarien a la selecció absoluta. (dels 14 als 20 anys entrenant cada dia a un camp d’aigua, vosaltres no ho creieu? Pregunteu-ho als que han vingut al Summer Tour...)

També comptarem amb la presència d’en Danraj Pillay (llegenda viva del hockey indi) i del Harinder Singh (actual seleccionador) durant els propers mesos. Tot això apart del suport que actualment ja ens donen els jugadors Adrian D’Souza, SV Vinaya, Vickram Kant, Hari Prasad i Ragunath.

Amb l’ajuda dels enginyers civils de la Fundació Vicente Ferrer estem dissenyant el que serà el camp, la construcció de la base i sobretot la millor forma d’abastiment d’aigua. La fundació és especialista en la recuperació d’aigües reciclades i en l’obtenció d’aigua subterrània, i per sort el camp de hockey està al costat d’un corrent subterrani del qual en podríem extreure l’aigua necessària i després reciclar-ne gran part!

Com veieu no ens estem de braços creuats, aquí hem creat un equip de treball admirable. Tant en Lakshmi en la seva espectacular feina de formació dels jugadors, com amb el Johnson fent altruísticament tota la feina administrativa i en Babaiah i en Vijay Babu en les relacions institucionals.

Espero personalment que tots aquests reptes s’esdevinguin aquest 2009, això significarà que estem fent bé la nostra feina a aquesta zona tant oblidada de l’Índia.

I per últim, també dir-vos que aquest any necessitarem la vostra ajuda (per petita que sigui tant fa!). Tot això que estem planejant requerirà de vosaltres, els que us estimeu el hockey i el veieu com jo: una eina humanitària en potència per les futures generacions d’Anantapur.

Una abraçada,
andreu

Madurant...

2009-01-13T15:19:00.001+05:30

Una de les coses que durant aquesta estada a Anantapur m’està sorprenent és la conversió que estan experimentant els nens de l’acadèmia, en quan a maduresa es refereix.

Recordo el primer dia que la majoria d’ells van venir al campus d’esports, una pila de nens provinents de molts poblets rurals del districte, infants plens de timidesa, matusseria i expectació.

Al llarg d’aquest any i mig que fa que funciona l’acadèmia aquests 25 nens han estat transformats. De mica en mica, i en gran part gràcies a l’excel·lent treball d’en Lakshmi, els nens han anat evolucionant.

S’han convertit en homes, persones que prenen decisions constantment, que agafen responsabilitats i que les compleixen, que tenen una vida saludable es 24h del dia, persones per les quals la disciplina és un pilar bàsic, el respecte a l’entrenador una màxima i l’autosuperació un incentiu constant.

Una de les coses que hem volgut introduir en aquest campus és que els nens de l’acadèmia comencin a fer d’entrenadors (tenen 14 anys!), aprofitant que hem convidat a 60 nens i 40 nenes de les diferents escoles.

Ha estat tot un èxit. Per cada nen, el fet de ser considerat entrenador és un orgull, l’entrenador és una figura que està per sobre en la seva piràmide d’estatus, i per ells adoptar aquest rol durant aquests dies amb nens de 11 i 12 anys és tota una missió.

Hauríeu de veure com els nens que un dia van ser alumnes són ara els mestres, rectificant cada gest tècnic, animant i posant pressió quan cal a la canalla, fent reunions amb el seu grup, preparant exercicis, preguntant-me mil coses...de debò que d’una manera impecable.

Aquest canvi de rol que hem incentivat els hi està fent molt bé, són autèntics homes, i executen millor la tasca d’entrenador que molts juvenils dels que tenim a casa. I és que aquí a l’India els joves maduren abans, no hi ha temps per “l’edat del pavo”. Quan el cos del nen experimenta l’adolescència i es comença a fer fort, automàticament ja ha de començar a fer-se càrrec de tasques importants dins la família, i ja no hi ha temps ni espai per estar d’hòsties.

En el nostre cas aquesta maduresa l’hem vist reflectida al hockey, i me’n alegro molt, tant per el bé dels propis nens com per el bé del projecte, estem creant jugadors i entrenadors que comencen a entendre el hockey d’una forma menys “política” que abans i molt més divertida!
M’assec a una de les cadires, al costat del terreny de joc, al costat de l’etern Babaiah i contemplo com han canviat les coses...em sento feliç de veure que s’està completant el primer cicle.

andreuet

Teaming per Stick amb India

2009-01-12T17:00:00.003+05:30

Al llarg d’aquesta setmana s’ha llençat el Teaming a l’Àtlètic....i... què és el teaming?

El Teaming són micro-donacions en equip amb una finalitat: ajudar a una causa benèfica. Les donacions les realitzen els treballadors i socis d’una empresa, dedicant una petita quantia mensual del seu sou / quota a un projecte solidari.

El teaming és una iniciativa que ha impulsat en Jil Van Eyle, un home extraordinari que actualment es dedica a viatjar per tot el món promovent el Teaming entre centenars d’empreses de totes les mides, des de grans multinacionals com Novartis, Unilever, Nike, Port Aventura, etc passant per congressos, hotels, concerts, pimes i ara també clubs esportius.

L’Atlètic s’apunta al teaming i vol promoure aquesta iniciativa per aconseguir recursos per Stick amb India. Mitjançant micro-donacions d’1 euro mensual (o el que es vulgui) cada soci / treballador que ho vulgui pot contribuir a fer créixer el projecte.

Aquesta és una noticia fantàstica, i des d’aquestes línies vull agrair moltíssim tant al propi Jil com a l’Atlètic el fet de confiar en el projecte i permetre utilitzar tota la massa social del club per aquesta empresa per la que lluitem.

Ara només ens queda esperar i confiar que molts grocs us animeu a apuntar-vos! Ho podeu fer per telèfon (93 787 03 51), físicament a la recepció del club i a través d’Internet (en els propers dies a la web de l’athc: http://www.athc.cat/).

Si alguna persona d’un altre club vol col·laborar amb Stick amb India també pot fer-ho! per organitzar-ho el millor serà que us poseu en contacte amb mi a través de info@stickambindia.com

Al poble d’Anantapur , un petit gra de sorra que puguem portar es transforma en una immensa duna. La teva ajuda no és que pugui ser molt important, sinó que és bàsica.

En menys d’una setmana de funcionament ja tenim 30 euros mensuals aconseguits!

Moltes gràcies!!!
Andreu

L’AMIC

2009-01-12T13:21:00.001+05:30

Aquest escrit va dedica’t a tu, amic.

Des de petits se’ns ha educat amb una idea de la felicitat que no comparteixo. Per a molts la felicitat es confon amb l’eufòria, aquells moments d’exaltació i de màxima alegria els identifiquem com a feliços, i les persones amb qui les compartim esdevenen els nostres amics.

Però l’alegria no és sinó l’altre cara de la tristesa, i per tant la una segueix inevitablement l’altre.
A mesura que ens anem fent grans, i és comú en tothom, ens adonem que molta gent d’aquella que creiem els nostres amics, tan sols esdevenen companys: gent amb qui pots anar a sopar, anar a fer unes copes... però és gent que no actua en les dimensions mes intimes del nostre esser, només existeixen en la nostra situació de vida, compartint el lloc i el moment.

L’amic és aquell amb qui no calen les paraules. Aquell amb qui ja s’ha arribat a un punt de connexió que amb tan sols una mirada se sap que l’altre no està bé, i amb tan sols un gest s’actua de la millor manera possible per l’altre. Un amic sap quan ajudar-te i quan deixar-te sol, sap quan mimar-te i quan ser dur i cruel. Un amic sap fer aparèixer el millor de tu, i ho fa amb amor incondicional, pel simple fet de compartir, pel simple fer de caminar al teu costat.

Una persona extrovertida i mínimament tolerant no tindrà masses problemes per entrar dins un grup, una vegada dins molts de nosaltres ja ens sentim protegits i acollits. Però això a vegades és un parany, enmig de grans grups, de grups aparentment molt sòlids, poden existir grans buits de connexió humana, quan els grups es centren en les activitats mundanes, i no dediquen temps al cultiu de les relacions personals, s’està començant a crear un buit que ens pot fer mal si algun dia existeix una gran sotragada...després allò que aparentment semblava el nostre refugi es converteix en una barraca de palla.

Les autèntiques amistats no depenen ni de l’espai ni del temps, ho transcendeixen doncs actuen en una altra dimensió: l’esser.

La relació no cal que sigui propera, els quilòmetres no l’afecten.
La relació no cal que sigui diària, els dies no l’afecten.
Descobrir aquesta realitat per mi ha estat una revelació, saber que has connectat amb algú d’una manera eterna és preciós.
Existeixen discrepàncies, es converteixen en enriquiment.
Hi ha conflictes, es converteixen en evolució.
Hi ha sofriment i hi ha eufòria, es converteixen en moderació i equilibri.
Però tot això es produeix sobre una base, sobre uns fonaments que ho sostenen tot, i aquests pilars son sagrats. L’edifici només creix.

Els dos amics modifiquen l’energia, l’eleven de vibració, es carreguen mútuament. És el millor remei contra tots els mals, no heu sentit aquest benestar REAL després d’un moment íntim amb l’amic? Creieu que això no té conseqüències físiques en la vostra salut? jo (com molts científics) crec que l’energia modifica l’estat de la matèria, i crec que nosaltres podem modificar l’energia ( i per extensió la matèria, i el nostre cos és matèria). Grans profetes de la humanitat, juntament amb moltes tribus de l’antiguitat creuen en el poder sanador del que l’home disposa al seu abast. Jo també hi crec.

Estic segur que si poguéssim veure l’energia a simple vista seria un autèntic espectacle el veure una relació d’amistat autèntica. Quina pràctica més saludable!, no hi haurien absorcions d’energia per l’altre, no hi haurien atacs, ni batalles per defensar identitats il·lusòries, ni xantatges emocionals per enriquir-se a costa de debilitar el company...l’amor només crea sinergies.
Un amic és aquell amb qui podries asseure’t de costat, contemplar l’horitzó i no haver d’ utilitzar ni una paraula per dir-li que l’estimes.

Tot això és per tu.

Perquè no oblidis mai que entre nosaltres ja hi han llaços que sempre existiran.

Una abraçada
andreu

Sonrisas de Bombay

2009-01-09T13:28:00.002+05:30

Aprofitant l’energia que em va produir la lectura del llibre de Sonrisas de Bombay i després de comprar un bitllet a Kingfisher Airlines amb més precipitació irracional que reflexió, em trobava sobrevolant el subcontinent, de camí a la ciutat que comparteix l’honor de ser l’altre paradís juntament amb Hawaii (per la Torroja almenys...). Disposaria de 3 dies per visitar els projectes de l’organització i de retruc també tindria l’oportunitat de conèixer el seu creador: en Jaume Sanllorente.

Bombay és una super-metròpoli amb 20 milions d’habitants, dels quals 12 milions viuen en els coneguts “slums” (eslams) o barris de barraques.

Aquests slums són els que fa referència el Jaume en el seu llibre, indrets inhòspits amb múltiples mancances i amenaces. El simple fet de viure en una barraca feta de cartró i uralita, en barris sense condicions higièniques i sense cap infraestructures bàsica ja és prou dur, doncs a més afegeix-li les diferents màfies que tenen el control dels slums i que treballen per recol·lectar nens (per demanar als carrers o per la prostitució infantil) o per exprimir encara més les famílies recaptant tributs extres.

Ni tan sols és necessari baixar de l’avió per veure aquesta “altra” Bombay, només a 40 metres de la mateixa pista d’aterratge (sense exagerar) es troba un d’aquests barris, just al costat del símbol del progrés i la globalització trobem la més pura misèria que els meus ulls mai han vist abans.

I és que la ciutat és plena de contrastos, centenars de gratacels que s’alcen recordant-nos que l’Índia és una potència mundial fan la competència a milions de barraques que sobreviuen clamant per una mica d’aire pur.

Sonrisas de Bombay és una ONG del segle21. Una organització que ha sabut adaptar-se al seu entorn i buscar un mètode de treball eficient i respectuós.

L’organització avui en dia participa en diferents projectes: dues escoles, un orfenat, un centre de tractament per malalts de la lepra, més d’un centenar d’escoles bressol dins els slums i un programa de nutrició per infants.

La major part dels projectes es realitzen amb la col·laboració d’alguna organització local, organitzacions que ja existeixen i que ja estan ubicades dins els slums. Amb aquest tipus de relació Sonrisas de Bombay aconsegueix “salvar” aquestes organitzacions perquè puguin seguir fent la seva feina, i també per emprendre nous projectes conjuntament.

Aquest mètode de treball il·lustra a la perfecció la mentalitat d’en Jaume, una persona per qui la no-interferència és una màxima. Sempre que es pugui s’ha d’ajudar interferint el mínim possible, si ja hi ha organitzacions indies fent feines per la gent dels slums, primer ajudem-les a sobreviure a elles no? i després incentivem-les per crear noves accions. És aquí on rau la màgia de Sonrisas de Bombay, en proporcionar a la pròpia gent local les eines per ajudar-se a si mateixa.
Continuant amb la figura del Jaume, val a dir que és un líder en majúscules. Posseeix moltes actituds i aptituds que un líder requereix: m’ha semblat una persona molt carismàtica, no només per la seva extraversió i simpatia sinó també per la seva empatia cap als demés, que es tradueix amb una relació pròxima i afectuosa. Però també crec que és una persona reflexiva i estratega, responsable i compromès amb la seva missió, conscient dels avantatges i frens del seu projecte i atent a les noves oportunitats i amenaces que s’albiren l’endemà.

L’empresa que en Jaume va fer no és comparable a la que el seu dia el Vicenç va fer a Anantapur, avui som al segle21 i llavors estàvem a mitjans del XX, i moltes coses han canviat. El món globalitzat ens permet donar a conèixer un projecte a tot el planeta, ens permet buscar recursos a milers d’entitats, utilitzant diferents canal de difusió. I en el cas de Sonrisas de Bombay aquesta nova forma de fer es tradueix en la creació d’un llibre, promocionant-lo arreu del món, realitzant xerrades, presentacions, web, blog, facebook, etc.

Que les formes d’actuar hagin canviat no significa res més que això. Un treball més asceta al camp, actuant colze a colze amb els necessitats com el que va fer el Vicenç durant dècades segueix sent una opció avui en dia, un altre camí, ni millor ni pitjor. Dependrà de cada persona i de cada entorn l’elecció de la forma de treballar.

Però hem de tenir clar que qualsevol empresa humanitària només acaba sobrevivint i prosperant a llarg termini si la base de tot el treball es recolza sobre els pilars de l’amor, la humiltat i el sacrifici. I tot i que Sonrisas de Bombay és una organització jove, confio en que els pilars que ha format el Jaume són aquests.

Recordem que les mides no importen (quan ens referim al valor de les accions clar! jeje), és igual si són 1.000 o 100.000 socis, el que aporta valor humà a qualsevol acció és només l’amor que se’n desprèn.

I aquest amor l’he sentit tant en els camps d’Anatapur com en els slums de Bombay.

Andreu
http://www.sonrisasdebombay.org/

http://lassonrisasdebombay.blogspot.com

Pèl i dates

2009-01-04T22:03:00.000+05:30

Trenco els escrits sobre reflexions profundes per escriure una anècdota divertida d’avui mateix :

Aquest país i els seus processos no deixen de sorprendre’m.

Tot començà el dia que vaig descobrir que l’equip indi amb qui em vaig veure les cares al mundial sub21 tenia de mitja d’edat 26 anys quan va participar a la competició. D’això me’n vaig assabentar un bon dia a Bangalore quan parlant amb un dels jugadors em diu que era el seu aniversari. Jo li dic:

“24 years old eh!”

I ell em diu:

“No no, 29!”

...

Però avui he viscut un altre episodi de transmutació genealògica. A mig entrenament, conversant amb en Lakshmi, li dic:

“Lakshmi, I like very much how Baskar plays, how old is he exactly?” (Com em mola com juga el Baskar, quants anys té exactament?)

El bonàs d’en Lakhmi em mira somrient i em diu:

“Nobody knows sar” (ningú ho sap)

Resulta que el Baskar Naik és d’una família molt pobre (els que van poder venir a l’últim India Summer Tour ja van poder conèixer la seva casa i la seva família) i d’una de les castes més baixes existents. Doncs es veu que quan va néixer els seus pares no van saber fer-li els papers de naixement i no li van posar la data de naixement correcte (els dos eren analfabets...i el pare ja és mort). Oficialment en Baskar té 19 anys, el que resulta més còmic de la situació és que és un autèntic nen! Jo posaria la mà al foc que no en té més de 15.

Es veu que per culpa d’aquesta imprecisió el Baskar no va ser escollit per participar al torneig interestatal sub14...el nen és boníssim i per nivell hi podria estar.

Jo indignat li dic al Lakshmi:

“This is not fair!” (això no és just!).

I ell em diu:

“I know sar, we will change his date of birth, 15 years old is ok for you?” (ja ho sé, canviarem la seva data de naixement, 15 anys et sembla bé?).

Jo pobre de mi, no podia decidir la edat d’aquell nen a la babalà! així que no m’he mullat i he dit:

“Ok, you decide Lakshmi...” (tu decideixes Lakshmi).

Probablement l’edat d’aquest nen s’ajusti més a la realitat i gràcies a això, entre altres coses, pugui tenir opcions de jugar a les seleccions inferiors de l’Índia els propers anys.

Per si això no fos suficient, he volgut conèixer millor com funcionaven els processos de selecció del jugadors a les diferents categories inferiors, ja que les edats s’havia demostrat que eren poc fiables.

En Charan, un altre nen de l’acadèmia s’havia quedat fora de la selecció d’Andhra Pradesh sub14, i jo no entenia el perquè...

“Black hair sar” (pèl negre) em diu el Lakshmi.

El factor determinant en la selecció de jugadors era si tenien pèl negre al cos o encara no, si ja en tenien els entrenadors creien que era un nen amb el passaport falsificat i no l’agafaven, si no en tenia doncs via lliure.

(En el meu cas em podria plantejar retornar a la sub18 espanyola????)

Renoi, i els pobres nens com el Charan (que si tenia l’edat correcte) que només per tenir 4 pèls negres als braços i a les mans els fotien fora de la selecció...

La meva vena creativa ha aparegut i “en plan conya” li he proposat al Lakshmi depilar tots els nens la pròxima ocasió que hagin d’anar a una concentració, però la seva reacció ja m’ha demostrat el calibre de la tonteria que acabava de dir: s’ha rebentat de riure.

En fi, un exemple més de com funcionen les coses aquí a l’Índia rural

REFLEXIO SOBRE EL SOFRIMENT (cal veure les fotos)

2009-01-02T17:06:00.004+05:30

http://www.elpais.com/fotogaleria/Ataque/masivo/Gaza/6076-1/elpgal/

Trascendir les situacions del entorn per connectar amb la plenitud pot resultar senzill on vivim nosaltres....però i en aquest indret de les fotos?

Crec que la pau es un estat mental, pero fins a quin punt pot aquesta gent crear conscientment pau a la seva vida?

Inclus el mateix Jesus, el mesies, clama des de la creu: "Eli Eli lama sabactani" = "Deu meu, Deu meu, perque m'has abandonat?"

Per quin motiu la seva figura ens demostra aquesta humanitat amb aquestes paraules tant sinceres?, tambe podria dir "Deu, gracies per tot, la vida es meravellosa"
...pero no ho diu...

Tractem de veure el sofriment amb els ulls del que pateix i no amb els nostres?

L´existencia de molts es plena de sofriment, potser per inconsciencia, pero hi es. Com reaccionar-hi? es humà prescindir d'aixo i centrar-nos en el benestar del nostre microentorn?

Per a mi, una existencia benestant a Terrassa dubto que em pogui fer sentir complet a llarg termini. Una bombolla d´armonia enmig de la tempesta de sofriment que he vist en el món no em reconforta ho sento.

No dubto de la Vida, de tota la seva bellesa, i de tot el poder que la fusió amb les lleis sagrades pot proporcionar a l´esser huma.

Pero inevitablement em sento cridat a la acció, he decidit conscientment fer tot el que pugui i sàpiga per patir amb el que pateix, i en el meu cas no amb el que pateix per els excesos de colesterol d´un tros de carn, sino amb el que no sap d´on provindrà el proxim tros de carn que hagi d´alimentar el seu fill.

En cap cas us prengueu aixo com a una critica, en absolut. Penso que tots els camins que acabin generant armonia i amor al univers son igualment fructifers. L´univers es energia i crear amor esta a l´abast de tots, independentment del lloc i la forma de fer-ho.

Pero a quan veig aquestes fotos s'em fa dificil pensar en celebracions, passatemps, ecologia i altres hobbies occidentals sense sentir-me egocentric ..i s'em generen aquestes preguntes...

Una abraçada

Andreuet

La Generositat

2009-01-01T19:11:00.003+05:30

Avui he viscut un episodi de generositat en estat pur.

Per la celebració de cap d’any he decidit anar a la ciutat a comprar-me un vestit tradicional de la India. No en tenia ni idea de a quina botiga anar a buscar ni quin tipus de vestit m’acabaria quedant, així que al final hi he anat amb en Nagaraju, un jove veí de la Fundació que ja conec d’alguna altre vegada, un noi musulmà de família humil amb qui em faig bastant.

Hem anat al centre de la caòtica Anantapur i allà ens hem dirigit a una botiga qualsevol de moda masculina. Després de descartar amb molta diplomàcia les seves propostes de samarretes i texans al estil Bollywood hem acordat que buscaríem quelcom tradicional, en aquest cas el típic conjunt de bata i pantalons que vesteixen els musulmans. Després d’anar veient conjunts i conjunts m’he decidit per un tot blanc, amb uns acabats bastant fins i d’un cotó de qualitat, el preu del vestit era de 395 rupies, bastant car aquí, però el meu pressupost era de 400 rupies així que ja m’ha semblat bé.

Total, que al anar a pagar veig que es posa la mà a la butxaca i n’extreu 4 masegats bitllets de 100 rupies cadascun, jo immediatament li estrenyo el braç i li faig que no amb el cap, em trec els meus bitllets i li entrego a l’amo de la botiga, però en Nagaraju insisteix més i després de cridar-li en Telugu al encarregat aconsegueix que agafi els seus bitllets i que em retornin els meus, tot somrient m’empeny del braç i em fa sortir de la botiga.

Us podeu imaginar que m’he cabrejat, no podia tolerar que aquell amic es gastés una part important del seu salari només per el “capritx” que representava aquell vestit per mi. L’he fet callar i li he explicat que allò no podia ser, que jo ja havia tret els diners expressament i que amb la seva companyia i consell ja havia estat genial anar a comprar. Evidentment ell ha continuat negant-s’hi.

Per últim, jo més tossut que mai, he fet veure que allò em feia sentir malament i he fet cara d’enfadat (potser així acceptava els meus diners), però en Nagaraju quan ha vist que jo estava trist s’ha preocupat, m’ha preguntat que si estava enfadat pel que ell havia fet i inclús he pogut veure alguna llàgrima en els seus ulls, es sentia fatal pobre.

En aquell moment el temps s’ha parat per mi, com cullons em podia estar passant allò i com reaccionar davant aquesta situació tant estranya?

El que havia succeït no era rés més que un acte de generositat. La generositat és quan donem sense esperar res a canvi, quan donem pel simple fet de donar, per l’alegria de regalar. El Nagaraju no havia sacrificat 400 rupies de la seva compte per fer-me un regal, sinó que havia entregat 400 rupies per un acte d’amistat

Allò que dones és teu, el que retens no.

Aquesta màxima és d’una saviesa enorme. Sovint ens pensem que posseïm moltes coses a la nostra vida, però heu reflexionat mai sobre...qui posseeix a qui? Moltes vegades són els objectes els que ens posseeixen a nosaltres, d’ells en depèn el nostre estat emocional i part de la nostra identitat. Amb el objectes ja és prou dur, però és que sovint també ens passa amb les persones eh!

¿Descobreix una rallada al cotxe, com et sents interiorment? Observes la situació, analitzes les possibilitats i prens una decisió? O pel contrari comences a sentir-te ple d’ira, després de tristesa i al final de resignació? Com pot ser que un tros de ferralla posseeixi la capacitat de ferir-nos tant profundament?

Aquella experiència amb el Nagaraju m’ha fet veure el poder de la generositat. Quan fas l’acció de donar simplement pel plaer de donar: CREES GENEROSITAT! I al fer-ho poses en marxa un mecanisme invisible de que inevitablement acaba convertint l’univers generós amb tu.

L’univers acaba creant allò en que pensem, vibra amb la mateixa intensitat que els nostres pensaments, si sempre estem pensant que no en tenim prou, que estem en dèficit, que voldríem tenir això o allò, etc estem emetent una energia al món que només fa que crear aquesta realitat en la nostra vida: la realitat de la mancança. Creure que no en tenim prou només ens farà experimentar que no en tenim prou. El que succeeix dins, succeeix fora.

L’autèntica generositat només es pot produir quan un no creu en la mancança i deixa de sentir l’avarícia. En Nagaraju mai m’hauria regalat de tot cor el vestit si durant el dia sempre estigués pensant que no té prous diners (potser ho hauria fet però pensant...renoi quina putada!). El desaferrament a l’ambició material que té la gent aquí fa que la consciència de suficiència econòmica sigui sempre present. És només així quan es pot donar de debò.

Sempre podràs escollir aconseguir altres coses que no tens, però ho faràs des de l’agraiment al que ja tens i amb la tranquilitat de saber que la teva identitat com a humà trascendeix l'objecte

L’he acabat abraçant i rient plegats.

Un altre dia la generositat trucarà a la seva porta obsequiant-lo amb quelcom inesperat no creieu?

I tot això… perquè ho faig?

2008-12-29T02:21:00.001+05:30

I tot això… perquè ho faig?....Sento el deure de fer-ho.

Crec que un humà no pot ignorar els seus deures i ha d’actuar d’acord a les seves més altes visions de sí mateix. És la única manera d’evolucionar. He viscut la situació de vida d’aquests nens d’Anantapur, no diré que són infeliços i mai us posaré cap foto d’infants plorant ni famèlics. La felicitat és quelcom molt profund com per hom fer-se’n ambaixador de bones a primeres.

L’esport constitueix una eina potencial pel canvi. És el que jo sé fer. M’encantaria poder atendre malalts també però no sóc metge. Crec que cada ésser humà ha de esdevenir conscient de les seves possibilitats i els seus instruments, la meva arma és l’esport i la força que m’empeny és l’amor. I quan hom actua amb aquesta força motriu...crea inevitablement somriures.

L’esport pot canviar vides si. Jo ho he vist amb els meus propis ulls. Quan un nen es converteix en jugador converteix també els seus veïns en companys d’equip, aprèn a compartir, es diverteix, descobreix el miracle de l’auto-superació, la disciplina, els límits del seu organisme, els beneficis de l’empatia, etc. Tot això es crea per sí sol, només hem de posar la llavor i les lleis sagrades fan la seva feina.

He decidit apostar per això. Els essers humans difícilment confiem en figures abstractes, com puc anar a demanar recursos a una empresa o una persona si no em poso al capdavant i proclamo que això és la meva vida?

La feina hauria de ser la font d’energia vital de cadascú de nosaltres, no la font principal de desgast. Tots hauríem de poder proclamar que quan treballem estem experimentant-nos en la nostra visió més elevada. Crec en el treball com a finalitat en si mateixa, no com a mitjà per aconseguir altres coses.

El Vicenç sempre fa broma dient:
“- Jo mai he fet vacances, si el que em fa més feliç del món és la meva feina!”

No dic que calgui emprendre feines de cooperació a tort i a dret i que si no ho fas ets un inconscient o un egoista. Simplement faig una crida a descobrir la vessant sagrada de la nostra feina, i en la majoria dels casos no cal canviar de feina, sinó simplement mirar-la des d’un altre angle.

Les feines en sí no tenen cap valor, el valor li dona la nostra aportació humana i això ens pot acabar enriquint molt a nosaltres i als del nostre voltant. La sacralitat no està en la acció material, està en l’estat interior en que actuem.

Potser aquestes paraules serveixen a algú per fer el canvi que el seu cor està esperant cap a activitats que més el realitzin i trobar així més plenitud en la seva vida.

Potser un altre anirà a la feina el pròxim dia i es mirarà el company, el client i el proveïdor amb uns altres ulls, tractarà els del seu voltant amb amor a cada paraula i treballarà amb tota la presencia, fent de cada petita acció una obra mestre. Procurarà impregnar-ho tot d’energia positiva i descobrirà que allò que dona als altres li és retornat per l’univers.

I potser a un altre tot això només li serveix per fixar-se més en la seva posició mental i pensar que l’Andreu és un “hippie”, marxarà a la feina i no pararà de mirar el rellotge i de distanciar-se amb els del seu voltant. Tot per que arribi el cap de setmana, passar una nit amb un excés d’adrenalina artificial i dos dies amb pastilles pel mal de cap.

Tot és com és, tu tens el poder d’escollir i crear el teu camí.

2008-12-25T18:57:00.005+05:30

Aquest viatge ha començat amb la primera pàgina del llibre Sonrisas de Bombay, llibre que relata les vivències i la l’experiència de Jaume Sanllorente en la creació del seu projecte solidari que porta el mateix nom del llibre. En menys de quatre hores i suposo que situant-me en el top10 m’he l’he polit, he de reconèixer que el relat m’ha trastocat, en alguns moments inclús fins al punt de vessar llàgrimes. La seva història, tal i com acostuma a ser en les empreses d’aquest estil, és plena d’adversitats i triomfs, però sobretot lluita, amor i fe: ingredients indispensables per el compliment de tota verdadera missió.

Tal i com em va comentar el Secret del Santi, si de debò vols una cosa en aquest món, i ho persegueixes amb determinació, sense vacil·lar, estant disposat a que aquella missió sigui la teva vida, ho aconsegueixes. El Jaume, el Vicenç i milers d’altres a tot el món ho han fet, es van tirar a la piscina, van actuar amb l’única assegurança de la fe i amb l’única arma de l’acció bona envers als altres. És gràcies al nostre poder creador que prové de la ment: l’instrument més potent del univers, però només un instrument recorda.

Al llegir situacions com les que descriu el Jaume o com les que jo mateix he viscut a Anantapur, immediatament m’envaeix un sentiment de “co-sofriment”. No crec que la missió de cada home sigui la de deixar-ho tot per ajudar els més necessitats. No existeixen els deures a l’univers. Però el que si crec és que hi ha éssers més propensos a aquest tipus d’empreses, com l’aptitud innata d’un pianista per la música.

El sentiment filantròpic tots el tenim en el fons, l’acció ja és una altra cosa. Estem tant evocats a aquest individualisme que ens governa que sovint no ens sentim partíceps del sofriment dels altres. Jo m'hi sento.

Vivim en un món globalitzat on ens comuniquem entre tots en un sol click, on podem adquirir productes fets a l’altre punta del planeta i on coneixem una noticia que succeeix a 10.000 km en tan sols 2 minuts, tenim aparells que ens permeten veure fotos d’altres, crear vídeos al instant, saber la nostra posició exacta sobre la superfície de la Terra. Cotxes que no contaminen, trens que agafen els 400km/h i avions a l’abast de tots.

Aquest és el món del segle21.....I UN BÈ NEGRE.

No vivim en un món així, flipo de com ens podem creure tan egocèntrics els occidentals? Vivim en un món on més de 1.000.000.000 de persones viuen amb menys d’1 euro al dia, 2.000.000.000 no disposen d’atenció mèdica. Dues terceres parts de la població que viu en extrema misèria son menors de 15 anys i el 70% són dones. 866 milions de persones són totalment analfabetes i 2.000.000.000 no disposen d’electricitat!

No estic dient que tota aquesta informació ens hagi de fer canviar la nostra vida, simplement ho esmento per que ho tinguem present, que si hem de dir com és el món del segle21 diem que és així, ja que estem parlant de la gran majoria de la població i per tant és el més just no creieu? Posats a extrapolar fem-ho com Déu mana.

A partir d’aquí cadascú que actuï d’acord la seva visió més elevada de si mateix, si per uns és aconseguir dirigir una multinacional doncs fantàstic, si per altres és prostituir-se el cos a base de narcòtics cada cap de setmana també, i si per uns altres és sacrificar la seva vida per ajudar als que pateixen doncs genial. No hi ha ni cel ni infern, l’home disposa del lliure albir per fer el que vulgui. Ningú ens castigarà tranquils. Però podem actuar amb més consciència.

Ara bé, creure’ns externs a tot aquest sofriment és una fal·làcia , tots som fulles d’un mateix arbre, l’arbre de la existència, i fins que no comprenguem que som part de tot l’univers de la mateixa manera que ho som amb els nostres germans no aconseguirem resoldre la situació. I estic convençut que una vegada tot s’acabi en serem conscients, senzillament perquè ens hi fondrem, com es fon la fullaenmig de la terra fèrtil i l’aire una vegada cau a la tardor. Ciència i religió arriben a la mateixa conclusió: tot està fet del mateix, substància divina per uns, per altres partícules subatòmiques. La Veritat és la mateixa, anomena-la com vulguis.

No em dóna la gana tolerar això que succeeix al món, no em dóna la gana centrar-me només en el meu micro-entorn on m’ha tocat néixer, no em dona la gana quedar-me de braços plegats dient que injust és el món. Amb aquest projecte de moment hem canviat la situació de vida de 25 famílies d’una forma radicalment positiva, no hem pogut fer més, no ho sabem fer diferent, però ho hem fet i els resultats són aquí. I això només és el principi.

Nadal 2008 Stick amb India

2008-12-23T13:47:00.001+05:30

Bon dia gent!

Des d'avui i fins el 14 de gener estaré de nou a Anantapur fent feina per Stickambidia. Us mantindré informats i si puc penjaré alguna foto

Per cert, molt Bon Nadal a tots

Andreuet

Ultim dia......

2008-08-10T07:47:00.006+05:30

ep nois!!!! q tal tot??

els ultims dies vem aprofitar entre entreno del mati i de la tarda per visitar projectes de la fundacio, a pobles perduts a 2 hores en cotxe danantapur. Un va ser la visita al projecte mujer a mujer , q vem q vem anar a un poble a veure com funcionava aquest tema....la benvinguda q ens va fer tot el poble va ser...buf....Alla, les dones (on a la india rural estan bastant marginades) ens van explicar el que fan, com sajuden entre elles, coam admisnistren els seus diners, etc etc). Aquest es un projecte molt molt interessant...

lultim dia va venir el father ferrer (com li diuen alla) al campus de hockey i vem poder estar amb ella una bona estona. Lhome ja esta vellet, pero conserva un sentit de lhumor molt peculiar....landreuet li va dir q el fitxavem i q es poses en forma q necessitavem un davanter centre i ell encantat va dir q canviaria el basto q porta per un stick, jeje....de fet igual ho faria millor q nosaltres, perque vem jugar 2 partits i vem perdre els 2 i per golejada...

vem fer un torneig triangular amb les seleccions junios d'hyderabad i dun altre regio, i la veritat es q a priori semblava q els guanyariem ja q no teniem mal equip i a mes van jugar amb nosaltres 2 jugadors de la seleccio india...en vinaya i en hari (no mata hari eh?)....pero es va demostrar q en un camp de sorra...els indis son mols indis. 6-2 i 4-1 i cap a casa..

clar q a la retina dels q erem alla, ens quedaran imatges per tota la vida.....un xavalet de 14 anys anomenta AKRAM, q es potser el millor de lacademia, portant de bolit i a tota la nostra mitja (boski, maki i eliseu), en mura fallant gols alla davant, landreue dient "passes, passes" pero ell sense passar una bola, en fi, q va ser molt divertit, calr q jugar a les 7 del mati un partit de hockey a la india, en camp de sorra i sense esmorzar no seria lo mes optim, jejeje

lultim dia vem anar a bangalore a passar la tarda ja q agafem avio a la 1 de la nit....vem sopar en un lloc mes q correcte o landreu habia pactat per 7 euros (500 rupies) barra lliure de beguda i menjar tota la nit...jejeje, forsa be!!!!

jo vaig marxar una estona abans q la resta ja q agafava avio cap melbourne abans q ells cap a barna, pero pel que se van arribar tots sans i estalvis at home!!!!

res, que ens queda un record inmmillorable i q tardarem molts anys en borrarlo de la nostre ment.....una exsperiencia increible!!! aixi com increible la feina q ha fet landreuet alla a anantapur....si no es veu no es pot imaginar!!

un super peto a tothom!!!

mowly from melbourne!!!!

MOWLY DIA 8

2008-08-04T18:12:00.004+05:30

Eooooooooo

Estem vius!!! jejeje, despres del cap de setmana a Hampi, i despres de sortejar serps, llangardaixos, mosquits lleo, i altres animalons, ahir a les 02:00 de la nit arribavem a l'estacio d'Anantapur.....tota una experiencia viatjar amb tren a la India

I avui mati, l'andreuet ha sigut benovolent amb nosaltres i ens ha deixat dormir fins a les 8 i ens hem saltat lentreno del mati a sempre es de 6 a 9. pero avui a les 8 landreuet i el xavi, feien una conferencia als entrenadors indis i hem assistit tots a veure-la

a les 10:30 marxavem amb el minibus (tipic bus groc de fa 20 anys de les pelis americanes) i hem enfilat cap on "Deu va perdre l'espardenya 2"...alli, en mig del no res, ha aparegut un poblat i tot de gent q ens estavem esperant, ja que anavem a veure el nen apadrinat de landreuet i aixi de passada veiem com funciona el sistema dapadrinamnets de nens.

penjo alguna foto de la recepcio q ens gan fet. Un cop alla, hem anat a casa del nen, i ens han ptresentat la family, i el germa petit del de landreu, estava per apadrinar, i mira, he aprofitat per apadrinar-lo jo i aixi som dos germans q apadrinem 2 germans. El gali tambe ha aprofitat per apadrinar una nena

despres 2 hores mes de bus i cap el campus, dinar amb un embut i cap el camp....sort q avui la sessio eren nomes partits i ha sigut light

i ara amb 4 mes hem decidit venir al centre danantapur i estem aqui connectats una estona

dema mati "l'andru sir" (com li diuen aqui) ens ha montat un partit contra la sub21 d'hyderabad....aixo vbols dir q esn tocara correr i molt, i un ja no esta per aquets trotes! lo bo es q el partit comensa a les 6:30 del mati!!! toma yaaa! lo bo es q venen dos amics de landreuet q juguen a la seleccio india absoluta...en Vinaya (ex del polo) i un altre, i esperem q ells corrin una mica per nosaltres, jejeje

en fi, us deixo fotos daquetss dies a hampi

una abrassada a tothom!!!

(en perdonareu per les faltes pero aquests teclats son.....be, no dire res...jejeje)
au, adeuuuuuuuuuuuu

MOWLY, DIA 5

2008-08-02T20:07:00.002+05:30

Ep nois i noies!!!! si veiessiu des d'on us escric, no us ho creurieu!!! estem en una cabanya perduda al costat dun riu de la bonica poblacio de Hampi, capital dun atinc imperi hindu, on avui nomes queden unes runes de temples bastant interessasnts....

Passarem aquesta nit aqui, dormimt en unes cabanes...on de moment ja ens hem trobat gripaus, llangardaixos i a la porta de la cabana de landreuet una pell de serp...jejejejej pinta molt be la nit!!

vem sortir ahir a les 3 del mati de lestacio de tren d'anantapur, i despres de 5 hores de viatge intentant dormir en lliteres i veient passar ratolins pel terra hem arribat a hampi....alla ens esperaven 4 rickshaws, capitenejats per un indi amic de landreuet...i cap a hampi

esmorzar com deu mana (plats de pasta, truites i demes), i per el modic preu duns 2 euros al canvi....despres visita als temples, i........a saquejar les tendes de roba!! jejeje avui mes dun comerciant ha fet lagost amb nosaltres, pero clar, uns pantalons ben parits per 2 euros, no es poden deixar escapar.

avui no puc penjar fotos, pero dilluns intentare penjar les davui, q ja veureu q son espectaculars!!!

au, anem a sopar i a veure si despres ens tocara fer de "cocodrilo dundee"

una abrassada a tothom

mowly

Mowly dia 3

2008-07-31T20:40:00.007+05:30

Ep tropaaaaaaaa!! q tal???

Per aqui tot genial!! aixo es la ostiaaaaa! us escric des d'una mena de internet coffee....pero q us podeu imaginar com es....hem aprofitat q anem a sopar a anantapur tots 15 per connectarme i poder penjar alguna foto.

Anantapur es el kaos....el kaos total...una poblacio duns 200.000 habitants amb una enorme extensio i pobresa i bruticia per tot arreu....gossos, porcs, vaques, bicis, camions, rickshaws, bruticia i demes conformen el caos daquesa ciutat on som els unics 15 peronatges blancs....i tal com es la gent daqui , tothom, te un somriure i un NAMASTE per nosaltres

Vem arribar dilluns a les 00.30 a bangalore...i un tio amb uns bombachos, sandalias amb mitjons i un barret de cricket esava alla rebentnos....collons si era el meu germanet!! jejeje quina ilu veurel de nou!! au, agafa cotxe i 5 hores de carrterar per unes carreteres q sense fer bromes estan mes malament q la carrtera q va a can pobla...

a les 5.30, arribem al campus desports i a les 6.00 landreuet ja ens va fer fer el 1 entrenament....a les 9 vem acabarlo com vem poder, i au, cap a esmorzar i dormir!!!

a la tarda , sessio de 16 a 19,....aqui a les 19 ja es negra nit, i a les 6 del mati ja fot caloreta...

segoin dia similar, pero despres desmorzar, excursio a veure un hospital de la fundacio....increible el q sha arribat a fer aqui per part de la fundacio....digne de veure. Al vespre, cap a anatapur a sopar..un bon sopar amb birres inclosos (andreuet i jo no, pares!!) ...preu total, 180 rupies per cap, q son 3 euros......buf...

ahir sessio mati, i despres cap a veure la casa i la familia dun dels nens de la academia....buf....veure la casa on vivia aquella gent, va ser bastant fort.....en fi...una gran experiencia....

i avui sessio mati i tarda i ara a sopar a anantapur per celebrar aniversari jordina....dema vespre agafarem tren i anirem a HAMPI una bonic poble ple de temples....landreuet ens ha montat una bona estada mb sorpreses..

ahir vaig tenir la sort de veure un moment el vicens ferrer....la veritat es q estar al costat dquest home et fa sentir petit i poc cosa....despren una energia molt impotant!!!

bueno res, que penjo 4 fotos q faig tard a sopar i no se si trobare al lloc q mha dit landreuet....i perdrem per aqui no em fa molta gracia!!

una mega abrasada a tothom!!!!!!

mowly

Andreu, dia 46

2008-07-23T20:44:00.001+05:30

Hola a tothom!

Ja n'hi han uns quants que deuen començar a estar nerviosos eh...! aixo ja esta, d'aqui 4 dies esteu aqui (i aquesta vegada no es un topic)!!!

Avui amb una mica de mal de coll, el ventilador suposo que es va encapritxar amb la meva gola i ho estic pagant!

Quina gran nit ahir!

Amb tots els voluntaris ahir vem decidir fer una sessio de cine al aire lliure (sota un porxo), vem muntar el portatil, els altaveus, uns matalassos, etc i vem mirar una peli.

Tot correcte fins que es va començar a fotre a ploure, pero una tempesta de puta mare!, tot es va inundar al nostre voltant i nosaltres alla al mig amb el nostre "tinglado" muntat vigilant que la mare natura no donés pel sac la nostra electronica...

Despres de mirar la peli, remullar-nos una mica, sentir les granotes i rascarnos alguna que altra picada, cadascu va enfilar el cami a la seva habitacio....fins que es va sentir un crit enmig del silenci!!!

- "aggggghhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!", la veu de la Iciar ens va fer corre a tots direccio el Bungalow numero 4!

Una culebra de 3 metres de allargada estava posada just davant la "porta mosquitera" de la habitacio, mirant cap dins com aquell qui busca menjar al rebost...

Inmediatament va venir el guarda de seguretat indi, que enlloc de compartir la nostra cara de pomes agres estava amb un somriure a la cara (somriure del estil.."eh tranquis aqui estic jo"), el guarda de seguretat, al mes pur estil Rafa Nadal li va etzibar un reves a la culebra amb un basto de fusta al cap que la va deixar mig tonta, despres s'hi va acostar i la va rematar sense miraments...a tots ens va semblar facil matar una serp de 3 metres, pero suposo que alla hi havia molt "know-how"...

(Sento haver de dir que HI HAN SERPS GRANS als que veniu, fins ara nomes m'havia topat amb una mini cobra i un escorpi, pero aquesta serp era grossa de debo...de les de TV2 a les 16:00)

Despres del contacte amb el reptil, ja vaig tornar a la habitacio, vaig regirar tots els llençols en busca d'un possible intrus, vaig tancar la porta de la millor manera i ja em vaig posar a clapar.

Avui al mati ha començat el RURAL DISTRICT TOURNAMENT FATHER VINCENT FERRER & ANIE FERRER, es a dir: el torneig interescolar.

14 escoles de nois i 5 de noies han vingut durant 5 dies a la fundacio per jugar aquest torneig, cada escola amb el seu professor/entrenador. El Johnson, maxim responsable de Stick amb India (i doble de M.A. Barracus) ha fet una GRANDISSIMA feina de organitzacio i ha convertit aquest torneig en una competicio excelent (actes, arbitres, taula, jutges, informes, reunions, etc etc).

Durant tot el dia s'han pogut veure partits de hockey als 2 camps de sorra de la Fundacio, entre jugadors, staff i altres equips tot el dia s'ha respirat un ambient com el que es respira un dissabte al mati al Atletic...hockey en estat pur!

Ara ja de tornada toca descansar, avui hem arribat als 40 graus i amb bastanta humitat, tot el dia ha estat bastant agobiant de calor i ara m'esta agafant el baixon...

Una abraçada a tohom!!!

andreuet

Andreu, dia 43

2008-07-21T12:22:00.005+05:30

Holaaa!!!!!!

Despres de llargs viatges en trens complicats, infinits meetings, climes oposats i menjars picants...per fi puc escriure! Sincerament hagues pogut escriure abans, pero millor no us explico com eren els anteriors punts d'Internets...

Em resulta complicat haver de resumir 2 setmanes en un sol mail, pero intentare fer un esforç de sintesis...

Estada a Bangalore:

Una confortable estada a una ciutat a mig cami entre Silicon Valley i un campament gitano, estancia a SAI Campus (un C.A.R estil hindu), camp d'aigua, companyia dels jugadors de la Sleecció India Vickram, Hari i Vinay. Molt bones sessions d'entrenament amb la canalla i divertits partits contra els nois i noies del curs d'entrenador. També s'els hi van fer uns tests fisics als nens, juntament amb varis analisis de sang, lipometries, etc.
Extraesportivament a destacar un restaurant anomenat "Masala", tant per la qualitat del seu garlic kebab aixi com per la finura del Smirnoff Vanila Flavour...una gota d'alcohol en 2 mesos s'accepta no?

En fi, que l'estada a Bangalore va estar de collons, a un lloc tranquil, en contacte amb jugadors internacionals de la India, vem coneixer força gent VIP pero sobretot, els nens VAN FLIPAR, era la primera vegada que sortien d'Anantapur a la seva vida...edificis de mes de 5 plantes, avions pel cel, restaurants, dones sense sari, altres races d'homes...cada dos per tres tenies la sensacio de estar veient Cocodrilo Dundee.

Estada a Hyderabad:

El clima temperat i la gran vegetacio de Bangalore queden oblidats enmig d'aquesta enorme ciutat calurosa i desordenada que es Hyderabad, la humitat molt elevada i la suor molt present. Aquesta vegada estem allotjats en un hotelet situat a un segon pis dins d'un barri al mes pur estil bangkok (carrers estrets, edificis alts, poca llum, molta bruticia, etc).

Tambe destacar l'increment substancial del ratio bourkas/dona, aqui la comunitat musulmana es molt mes important i es molt habitual veure dones amb el bourka negre pel carrer. De fet aquesta ciutat es especialment perillosa ja que Al-Qaeda hi atempta sovint, de fet al restauranrt on vaig cada dia a menjar hi ha un arc detector d'explosius a la porta...es veu que fa 4 mesos en van volar un de semblant.

Estem a 1 km del camp de hockey on entrenem, un estadi Bagumpet que podriem comparar a un federatiu pero amb una herba com la de Somontes d'abans..una autentica pista de gel! pero per la canalla allo era gloria comparat amb la dura grava d'Anantapur.

Als matins sessio d'entrenament (de 6 a 7) i a les tardes tocava agafar el tren i cam a Gachivuli, a les afores de Hyderabad hi ha ubicat aquest complex de esports on s'hi poden trobar 2 camps Astroturf de collons. Alla s'hi celebrava la JUNIOR ASIA CUP.

Primer de tot deixeu-me expressar la meva sorpresa al poder veure en accio equips tant insolits com Oman, Singapore i Bangaldesh. Tot i no ser res del altre mon a nivell tecnic feia gracia veure'ls.

La semifinal India-Pakistan davant de 6,000 espectadors amb baralla inclosa 11vs11...molt guapa!

Quasi tant com la final: India-Korea, els personatges de manga metrosexuals anaven guanyant 0-2 a falta de 10 minuts, pero els Indis, treient la força mil.lenaria d'Arjun al camp de batalla, van remuntar fins al 2 a 2, gracies a un bon gol de Sunil (futur crack Indi) i un arrastre de Diwakar (futur Abbas). El public va embogir, els nostres nens d'Anantapur no van poder resistir la explosio d'adrenalina i van haver d'anar fins darrere la porteria a ballar amb la penya i els tambors, hi havia mes de 1.000 persones alla ballant i cridant...molt guapo!

El gol d'or, penalet tonto dels Koreans i Diwakar cap a casa! India campiona de la Copa Asia.

Despres de poder coneixer els jugadors de India en persona, de poder entrenar i jugar en camp d'aigua i de presentar el projecte a altres VIP's tant importants com la Els van Breda (presidenta de la Federació Internacional de Hockey) i el fill del Dyan Chand (considerat el millor jugador de hockey indi de la historia)....podriem dir que la feina esta feta i la experiencia molt productiva.

Aquest vespre toca agafar el tren altre vegada cap Anantapur, terra àrida pero tranquila, un oasi es la Fundacio enmig del desert.

D'aqui una setmana l'expedicio catalana ja arriba! segur que seran dies divertits i molt especials per vosaltres!

Una abraçada

andreuet

Stick amb india al principal diari de la India, "the Indu"

2008-07-17T12:09:00.003+05:30

Promoting the grassroots level game in Anantapur
A. Joseph Antony

HYDERABAD: “It took a foreigner to see hockey’s potential here,” said triple Olympian Mukesh Kumar in tribute to Andreu Enrich, a member of Spain’s 2004 Champions Trophy winning team and founder of ‘Stick Amb L’India’ — an initiative to promote the grassroots level game in Anantapur, Andhra Pradesh. “Andreu is a role model, who although only 24 years of age, took pains to raise resources and expertise for his dream project,” he said.

A post-graduate in marketing administration from a Barcelona-based business school, Enrich put his education and acumen to good use for the purpose.

Photo exhibition.
One move was to organise a photo exhibition that showcased feats of his club Atletic Terrassa, which contributes half a dozen players each year to Spain’s teams. The club’s lady members sold 600 roses on St. George’s Day.

Support for his effort grew, both in Europe and in Anantapur, where the NGO Rural Development Trust (RDT), hosts the programme. Thanks largely to fund-raising back home, the scheme got under way in December 2005.

Fifteen chosen centres in the district received 300 hockey sticks, 300 balls, 150 cones and 20 goal-keeper pads, with the local schools’ physical directors put in charge.

Regular visits.
Since then, Enrich — capped 25 times for Spain — has made month-long visits each year.
He has conducted clinics for the district’s coaches, who in turn imparted their newly-acquired expertise to school-children, aged between 12 and 16.

Help came from all quarters, including team-mate Santi Freixa, junior international Litus Balbe and Clara Vancells, a member of the Spanish women’s side. In July 2007, a residential academy for boys was opened.

Backing for his cause continued, one famous donor being the Netherlands’ assistant coach and leading trainer Thomas Tichelman, who gifted 60 sticks recently.

Enrich’s efforts have received the blessings of Olympic legend Ric Charlesworth and Cedric D’Souza too.

Here with his 25 wards to watch the junior Asian championship, the Spanish left-back said his two goals were to use sports as a social development tool for poor children and to produce at least one international from Anantapur.

On the right track.
Attainment of both seems well on its way, the children training with the likes of S.V. Vinay, Hari Prasad and Vikram at the SAI Centre in Bangalore last week.

Eight men — including Xavi Gali, one of Spain’s best coaches — and as many women from his club will arrive by the end of the month to train the academy boys.

As of now, Enrich is striving for government and private funding for an astro-turf at the academy. He plans to play in the Premier Hockey League this year.

As an entrepreneur, he runs all-rankings.com with Ignasi Prat and Xavi Planas a website which has rates things ranging from burgers to skin care products.

http://www.thehindu.com/2008/07/16/stories/2008071656682200.htm

Andreu, dia 25

2008-07-01T02:41:00.013+05:30

Hola a tots! Com va tot???

Avui el Raju, el Ragesh i el Lakshmi m'han convidat a anar a sopar a un restaurant de Anantapur, quan m'ho han dit m'ha fet molta il.lusio, es un gran detall per part seva...

La meva felicitat i benestar envers aquesta noble proposta han acabat quanal obrir la meva recent pintada porta, enlloc de veure el color plata del Tavera he vist els colors lila i negre de la mitica, historica, icone,emblema, eterna...Honda Hero!,

un dels models mes horteres del mon! i alliassegut, com aquell noi de 18 anys esperant la primera xati dins el Hyundai,el Raju, amb unes ulleres de sol al mes pur estil Pepe Gafez... (calmatitzar pero, que en aquell moment ja era de nit)

En fi, jo m'el miro del pal... "me? here??" i ell, com no...m'assenteix d'aquella manera tant fina dels indis. Total que puju a "la bestia", atravesso el campus de la fundacio i surto fora, i allà ens estava esperant el Lakshmi amb la seva moto (Honda Hero obviament) i darrere seu el Ragesh. Comença l'aventura, de per si ja no em fa gracia anar de paquet en una moto...doncs imagineu-vos anar per una ciutat com Anantapur, sense casc i amb camions passante a 20cm....apart d'aixo, aqui tot deu porta les llargues, tant dins com fora la ciutat, i senzillament et cagues...ah, i amb un paio amb ulleres de sol conduint encara mes.

La caguera continua quan al Raju no s'el hi acut res mes que començar a donar-me conversa sobre les normes del hockey....(que dius..cal ara?) clar, el problema ve quan el tiu es gira i em va mirant mentres jo parlo...jo evidentment mes que actuar com a un bon Antonio Guerra debia estar com aquell precabut soci culer...CUIDAAAOOOOO

Entre porcs, vaques i rickshaws hem arribat a un restaurant a les afores d'Anantapur, però abans d'entrar ha tocat fer una cosa que a ells els hi encanta...pixar al aire llire...he acceptat el seu amable oferiment d'unir-me al seu primitiu ritual despres de descartar interiorment la possibilitat d'haver de miccionar en un lavabo public d'un restaurant d'Anantapur...però clar...un no es indi, i jo almenys no em consideroun crack del pipi al aire lliure (tot i que el pipi indoor el domino).....total que s'han rebentat perque he pixat contra el vent...quanta saviesa!

Despres del meu periple orinari hem entrat al restaurant, rollo cabanes del carib amb taula rodona a dins, en fi que estava prou be donat l'entorn!, ens hem demanat el menjar (chicken rice + omelet) i ens l'hem cruspit. Be, també paga la pena comentar que a mesura que anava transcorrent la vetllada me n'he adonat que al meu voltant l'ambient s'anava caldejant...al mes estil Bugalu a les 01:30, que es allo que dius...oju que anem forts....NO M'EXTRANYA, el Raju, el Lakshmi i el Ragesh fotia una bona estona que s'estaven fotent una Kingfisher Strong (7%vol)...una cada un (75cl)...

La meva sorpresa i alegria al veure que bebien aquella tant coneguda beguda pel meu sistema renal s'acaba sobtadament per 2 motius:

1.- Ostia puta soc celíac... merda
2.- jejeje...ostia...portaran la moto torrats?

La primera petacada mira...a la fi i al cap tant fot..pero la segona...cullons que em donava mal rollo. Despres de pagar les rupies necessaries ens hem aixecat i hem anat a buscar les motos...pipi sense goteta i au, puja sobre la bestia!

Us he de confessar que jo estava cagat, pero encara mes quan aquestavegada els hi ha picat per anar conduint una moto AL COSTAT de l'altre, peroa 10cm us ho prometo, de fet li he pogut fotre 3 clatellades al Ragesh itot!

Clar que despres ell ha obert una ampolla d'aigua Kinley i hacomençat una petita guerra d'aigua entre les dos besties (rollo ben-hur)....sincerament mantenir una guerra d'aigua amb 3 indis embriagats sobre 2 motos Honda Hero i circulant per Anantapur no cumplia els canons d'allo que es podria dir...un moment de benestar i tranquilitat, pero ha estat finissim, que cony!

I aixi s'acaba el dia, passo de veure la final de l'eurocopa de futbol que demà he de matinar! Dutxeta, Nietzsche i a clapar.

Una abraçada!
andreuet

Andreu dia 23

2008-06-28T23:17:00.002+05:30

Holaaa

Com va tot? What a wonderful world!

Quins moments tant bonics, mistics, romantics, espirituals, poetics, digueu-li com vulgueu! pero quins moments que a vegades tenim la sort de viure!

El dia ha començat com sempre, cagant-me amb tot al sentir el Raju aparcant el seu Chevrolet Tavera davant del meu bungalow 27. Sort que ahir vaig marxar de veure el partit de Espanya a la mitja part, ja que aixi vaig poder dormir una miqueta mes...,,Doncs res, hem anat cap a RDT Sports Village, un mati una mica tapat amb el sol encara treient el cap per l'horitzo. A l'arribada els nens sortien del gimnas de fer una mica d'exercicis, els he esperat al "camp" i quan han arribat em començat a entrenar.

Si ja es prou complicada la vida d'un entrenador improfighter imagineu-vos quan tens 25 nens en un sol quart de camp...en fi que m'en he sortit, pero he tardat 10 minuts per encendre el meu processador 386. De sobte, quan estava sumit en un estat semi clapat semi "en trance" ha vingut corrent el bonàs del Lakshmi, amb aquella cara que fa el nen quan va> corrent a dir als pares: els reis han vingut!.

Doncs els reis han vingut, avui per fi ha arribat el paquet provinent de Jalandhar amb 60 sticks Vijayanti que molt amablement Thomas Tichelman (segon entrenador de la selecció d'Holanda i director de Sportways) ha comprat per el nostre projecte. I segona sorpresa! dins la capsa de cartro me trobat amb una funda vermella amb el meu nom i 3 sticks a dins! Vijayanti em vol fitxar per jugar la PHL! jejej

De tornada la la fundacio un bon esmorzar i una miqueta de feina a l'ordinador. A les 14:15 teniem sortida cap a la bonica localitat de Kundumaddi, a 60 Km d'Anantapur, en altres paraules, 1 hora de trajecte. Ja que no he pogut fer la siesta matinencaavui em trobava especialment cansat despres de dinar, i sincerament em feia una mica de pal xupar-me 1 horeta de cotxe...pero bueno, he tirat d'Ipod i he aguantat.

De cami a Kundimaddi tot el paisatge tipic del districte, fins que despres de trencar per una cruilla, al cap d'uns quants kilometres el paisatge ha començat a canviar, les planures plenes de males herbes i roques mal posades han deixat pas a uns arbres verds preciosos. L'irregular asfalt de les carreteres principals s'ha transformat en un caminet de carro i d'entre els nuvols que m'han acompanyat tot el dia han començat a apereixer uns esplendits raigs de sol.

Al cap d'una estona em trobava circulant per una minuscula carretereta, amb arbres frondosos a ambdos bandes, entre un enorme llac natural on els raigs de sol rebotaven iluminant-nos les cares, i una pila de camps d'arros d'un verd espectacular a la nostra dreta...la naturalesa ens ha saludat, quina bellesa...

Continuant per aquella carretereta idilica s'arribava a la escola de> Kundumaddi, una bonica escola de poble amb totes les aules disposades al voltant d'un camp de sorra amb herbes. Com es de costum la meva arribada ha paralitzat l'activitat de l'escola, tots els nens han sortit a rebrens, i entre la monotonia dels uniformes m'he trobat els fantastics colors dels saris de les nenes, cada un desafiant les lleis de la moda i les teories de Pantone. Tot just baixo del cotxe i el que faltava...enmig d'aquells raigs de sol reclamant el seu espai i el nuvols fugint de la brisa monzonica...esclata a ploure, primer xirimiri, despres un bon aiguat. Tots els nens i nenes alla... impassibles...remullant-se sota aquella opera climatologica...desbordant energia...hem somrigut plegats...ells i jo...nosaltres i el Tot.

Una abraçada
andreuet

Andreu, dia 20

2008-06-26T12:21:00.002+05:30

Hello!

Com va tot?

Despres d'una breu estancia de cap de setmana per la idilica capital del antic imperi Vijayanagara (o algo aixi...) per carregar forces... ja tornem a començar una altra setmana a Anantapur.

Avui al mati entrenament amb els nens de la academia, durant aquesta setmana haurem d'entrenar cada dia al mig d'un solar al mes pur estil Can Bon Dia...no tenim camp ja que durant aquesta setmana hi ha un torneig de Cricket i necessiten tots els camps que hi han per jugar...sisi Cricket, aquest esport que tot deu juga aqui a la India, un esport que ens pot semblar un "toston" pero que se li acaba trobant la gracia. De fet a finals de setmana farem un partit amb la canalla.

A la tarda hem anat a Gooty, un altre enclavament estratgic del antic imperi "esmentat anteriorment", aquest poble esta situat sota una gran serralada de muntanyes "rollo Sant LLorenç", i el que es mes atractiu es que hi ha una gran muralla "rollo muralla xina" que ressegueix tot el cumul de cims, deixant al capdemunt un fort...en fi que tot el paisatge mola.

Doncs hem visitat una escola fundada el 1800 per un angles que estava a la EST INDIAN COMPANY. Tot correcte, hem seguit el protocol de sempre: benvinguda, meeting, comprovacio del material, entrevista amb el PET (Ton Figuls d'alla), entrenament amb els nens, meeting i adeu-siau. Tot plegat unes 2 hores, mes 1 hora d'anar i 1 de tornar...

Finalment ja tenim el programa definit i aprovat des d'ara fins el 8 d'agost:

Fins el 6 de Juliol: Visites als Centres
Del 6 al 12 de Juliol: Estada a Bangalore per realitzar uns tests fisics perls nens + entrenaments i partits en camp d'aigua
Del 13 al 18 de Juliol: Estada a Hyderabad per veure la ASIA CUP sub21 i entrenar/jugar en camp d'aigua.
Del 22 al 28 de Juliol: Torneig interescolar (entre les 15 escoles del projecte) a RDT Sports Village
Del 29 al 8 Agost: Summer Camp amb la vinguda de 15 entrenadors catalans!

De fet tambe em fa especial il.lusió comentar-vos que en l'estancia de Hyderabad ens reunirem amb 2 jugadors de la absoluta India, 1 de Pakistan i 2 ex-olimpics India mes...Ens ajudaran amb els entrenaments i volen coneixer el nostre projecte en primera persona.
Rodejar-se de gent influent en aquest pais es molt important si vols que les teves accions tinguin sempre el suport del govern.

Per acabar el dia, despres de fer una parada als boxes al "garito" del Abdul, passant per davant d'unes raquitiques cases veig una televisio, amb un rostre que em resultava extranyament familiar...el XAVI RIBAS! per un segon he pensat:

-"Ostia, estas obsesionat amb el hockey"
-"Ostia, ja ho deia que el Ribas s'assemblava a aquests actors de Bollywood"
-"Ostia, no fotis..."

Total...que m'he acostat i si, estaven tocant el himne d'Espanya i aquell rostre era el del classic Xavi Ribas!, dins un destartalada casa/cabana d'Anantapur! ostia com m'he rebentat de riure...que n'es de petit el mon...!.

Despres he anat a la cantina de la Fundacio i he posat el canal "TenSports" i he pogut seguir en directe tot el partit de la seleccio, partit que no passara a la historia del hockey... pero que m'ha fet moltissima il.lusio veure....quin golas Gugu!!! us desitjo tota la sort del mon per guanyar el campionat!, que us ho mereixeu!

En fi, que ja m'en puc anar a dormir, que es molt tard i d'aqui 5 hores em llevo....

Una abraçada des de la ciutat del infinit.

andreuet

Andreu dia 16

2008-06-24T16:29:00.002+05:30

Namaste! Com va tot?

Per aqui tot segueix el seu curs, o el seu cicle en el cas hindu...

Avui al mati sessio d'entreno una mica diferent, hem fet torneig departidets 2x2 tota la estona...els nens s'ho han passat teta! Aqui estan molt acostumats a entrenar rollo na fent ziga-zagues, entrar i xutar, etcetc...tot super avorrit!! Aquesta dimensio del fun&learning els hi encanta,doncs l'han descobert aqui!

Avui per fi els astres s'han conjurat al meu favor i el DVD m'hafuncionat!!!!. Despres de la sessio i d'esmorzar hem anat a veure el segonpartit de la final de l'any passat: POLO-ATHC (1-3), els nens han flipat jaque no havien vist mai cap partit de hockey televisat! S'ha de dir que hanpogut veure que el seu super Sar no deixa de ser "un mes" al costat de tantscracks, han flipat amb el gol del Salles i amb altres anecdotes del partit!.

A la tarda tocava una escola llunyana, practicament al costat de lagrandissima localitat (tant pel vicios eufonisme del seu nom com per lacriatura que alberga): Puttaparthy!
Seu sagrada del Sathysa Sai Baba(rencarnacio vivent del antic Sai Baba) una especie de Mesies enviat del celque predica per la terra, aquest mestre espiritual es famos a tot el mon icompta amb milions d'adeptes repartits per tots els contintents. Des de la nostre visio occidental ens pot semblar un avi Jackson Five vestit debutanero que fa trucs de magia barats, pero aqui esta considerat com unavatar divi.

Doncs be, l'escola era una construccio finançada pel Sai Baba, unes gransinstalacions amb un toc arquitectonic que estaria entre un pastis de boda iun xiclet bubaloo (sento ser tant reduccionista amb la arquitectura "saibabenca", pero no m'agrada gens). Apart de la llosa estetica tambe he notatuna energia extranya en aquell lloc, alguna cosa no m'acabava de fer elpes....
Els meus temors esoterics s'han confirmat quan he vist que el 100% delssticks que haviem aconseguit per aquella escola (fa 1 any) estaven mutilats...molt mes gastats del que estaven a les altres escoles visitades...

El professor d'educacio fisica ha fugit d'estudi davant lesmeves simples i agressives preguntes de: Why? assenyalant el demacrat trosde fusta...despres de varies xerrades entre ells (el profe indi i els meuscompanys indis) la confusio ha persistit...total que aquella escola haviademostrat clarament que no tractava el nostre material com era degut i aixoens ha sabut greu

Despres de la visita, de tornada cap a RDT, mes pelicules de la saga "IndianRoad", es la ostia, quin espectacle i quin desafiament a les lleis de lageometria fractal!!! TRAFFIC SHOWS THE CULTURE OF THE NATION (algo aixi)posa cada varis kilometres!!Arribada, un partidet amb la canalla, un parell d'estarracades, 300 grams desorra a cada mitjo i cap a casa.

Fins la proxima!

andru sar

Andreu, dia 13

2008-06-18T21:20:00.004+05:30

Com va tot???

Avui dia de tempesta, tant dins com fora.

El dia ha començat com ja es habitual, amb molta son...al mati sessió d'entrenament normal i corrent. Uns quants exercicis de situacions de joc i sobretot de defensa...sisi la defensa...allò que el hockey hindu no ha conegut mai en primera persona. Es envejos per un defensa sacrificat com jo (jejeje) veure com tant feliçment juguen els indis...marcar a l'home deu significar una falta de respecte o algo aixi, perque es impossible que ho facin!. M'he acabat rendint i he intentat que almenys mantinguessin una zona mes o menys decent.

Després hem fet una mica de xerrada i uns comentaris sobre estrategia, aquests nanos son mes espavilats que els hostres homòlegs, i tenen molt mes criteri quan juguen, s'els pot educar en el joc abans que els nostres (quan atacar, quan no, on anar amb la bola, quan passar, on passar, etc).

Una vegada acabada la sessio d'entrenament, he anat depressa a la sala de reunions doncs avui era el dia que els nens seleccionats per la academia i els seus pares venien. M'he afanyat per arribar ja que anava just de temps, però despres he recordat allo que tant saviament em va dir el Raju (conductor) uns dies abans "Don't worry Sar, meetings are always late"...en efecte quanta rao...la reunió ha començat 45 minuts mes tard del previst.

Els pares d'aquests nanos estaven senzillament desfets d'alegria i agraiment...penseu que dos dels 3 eren analfabets, i nomes 1 dels 3 duia sabates...son families MOLT pobres materialment, mes del que us podeu pensar...Doncs el que deia, estaven enormement contents que els seus nens poguessin tenir acces a una bona escola, menjar de qualitat, roba, etc Els nens per descomptat que estaven contents, pero com que els indis son tant respectuosos i prudents amb la gent mes gran que ells no han exterioritzat res, nomes algun petit somriure que s'intentava escapar de la repressio artificial del moment. Demà passat els nanos s'incorporen oficialment al dia a dia de l'acadèmia.

A la tarda s'ha posat a ploure, pero ploure de debó, una senyora tempesta monsonica que ha deixat inundada terra fangosa de mig anantapur. Aqui si que realment la pluja ho deixa inutilitzat TOT, nomes cal que penseu que la majoria de gent viu i treballa a peu de carrer...aixi doncs no cal que ens queixem tant quan plou a terrassa, que realment l'unic que s'espatlla es la Renfe.

Quan plou aixi obviament el camp de sorra on juguem a hockey queda inutilitzat. Degut a la impossibilitat de desenvolupar la sessio de hockey com de costum he tingut la brillant idea de passar un partit de hockey als nens, he escollit la semifinals de la lliga espanyola de l'any passat, athc- egara. Basicament perque es l'unic partit gravat que tinc aqui. Tot pintava de conya, els nens estaven SUPER NERVIOSOS de veure el seu "Sar" jugant i els entrenadors tambe tenien ganes de veure imatges d'un país llunyà.

Pero aixo es India, i aqui la tecnologia te vida propia, i es cinicament misantropica. El sistema i les conductes "NO PROBLEMianes" dels indis han acabat amb la meva paciencia de ferro i m'he acabat convertint en un subdit de la resignacio i la rabia. M'ha sabut molt greu no poder satisfer les expectatives d'aquells nanos per culpa d'una maquina. Dema m'han comentat que vindra un tecnic informatic a mirar-s'ho........l'ultim tecnic que vaig coneixer tenia el seu ordinador personal amb el windows95.

Sort que el mite de l'etern retorn m'ha salvat, la coca-cola i les Lays de casa l'Abdul m'han donat vida altre vegada.

be...també m'ha passat el meu desordre emocional quan he observat la dimensio d'aquell problema, al costat del d'aquell home que caminava dificilment sobre les seves cames amputades recolzades sobre dos velles xancles, allo si que era una desgracia, quina vida li podia esperar a aquell home masegat en un indret tant dur i cruel com Anantapur?

la pregunta ràpid ha tingut resposta...

"good evening Sar" enmig d'un somriure verge i pur desbordant de inocencia i felicitat

una abraçada,

andreuet

Andreu, dia 11

2008-06-17T12:28:00.002+05:30

Holaaa

Dia 16 de Juny, comencen les visites a les escoles.

Avui al matí sessió normal amb els nanos de la academia, de 5:45 a 08:30, uns quants exercicis i per acabar 20 minutets del classic "pichi", un joc que mai et falla.

Dema passat els 3 nens que varem seleccionar per la academia venen juntament amb els seus pares, ens reunirem amb ells i els hi comunicarem que han estat els 3 seleccionats i tot el que d'ara en endavant poden aconseguir (menjar 4 cops al dia, dormir, estudis, hockey, etc). Veurem quina reacció tenen els seus pares i si accedeixen a venir a la academia o ens obliguen a contactar amb el primer que esta en espera...(tot esta previst!)

Aquest migdia hem empres un trajecte cap a la primera escola, el viatge ha durat 2h i 30 minuts (pot semblar molt pero aqui com que vas veient una pelicula constant per la finestra del cotxe...passa rapid), hem arribat al que popularment es podria dir "el cul del mon", despres de 20 minuts conduint per camins de sorra al vell mig de grans planures i arbres solitaris hem arribat a un minuscul poblat. L'hem atravessat i al final de tot, quasi oblidat hi havia l'escola: un recinte format per 4 aules de 30 m2 al voltant d'un pati de sorra de 20x20 amb mes sots que el circuit de bike trial, allo era el camp de hockey...., quina impressio veure 15 nens i nenes jugant a hockey feliçment perduts al vell mig del cor de l'India, en gran part gracies a nosaltres. Tambe he aprofitat per convidar a aquesta escola a participar en el torneig interescolar que celebrarem la tercera setmana de juliol, alla totes les 15 escoles competiran entre elles durant 4 dies.

De tornada he anat a Anantapur a una impremta (rollo copiescola del Forné...pero made in india), es allà on ens faran les 20 copies del llibre sobre tecniques basiques de hockey que el Mukesh Kumar (excapita de la india amb mes de 300 partits internacionals), l'Oriol Cortada i jo varem realitzar per les escoles. En principi, creiem que amb el material de hockey (cons, sticks, boles) + formacio dels entrenadors (llibre + jornades monitors) ja es suficient per engegar el tema i entrenar regularment en condicions.

La lluita ha estat dura, ell tenia les eines i jo la necessitat, pero les meves aptituds oratories han pogut amb ell i al final he aconseguit rebaixar unes quantes rupies. M'he sentit per un moment guanyador, pero despres he mirat enrere, he vist aquell home somrient i men he adonat que poc es pot fer contra aquesta saviesa mil.lenaria que tenen els indis...fixeu-vos com saben jugar de be les seves cartes que quan diuen que si amb el cap sembla que diguin que no...en fi, demà tindre les 20 copies del llibre a color i plastificades i tot a un preu que podem assumir.

Tornada a la Fundacio, tot correcte fins que 3 maleits mosquits s'han encapritxat del meu peu esquerre, 3 missils tomahawk han espetegat sobre la meva fina pell blanca del "empeine" i m'he pirat a dutxar-me inmediatament. Despres me tornat a dutxar, aquesta vegada amb Relec. I despres ja he anat tranquilament a sopar, he sopat sol ja que del relec que me posat inclus els altres voluntaris sen anaven del meu costat.

Mail a terrassa i cap a dormir, que dema tornara a costar aixecarse quan senti el Raju dient: Good maaarnig Saaar!

andreuet

Andreu, dia 10

2008-06-15T23:51:00.001+05:30

Alo!!!How areeeeeeeee you??

Per aqui tot be!Amb la canalla de la academia tot correcte, vaig fent sessions juntament amb el Lakshmi cada dia tant al mati com a la tarda. A la tarda tambe fem partidet i aixi faig la suadeta i alimento el meu desgastat ego esportiu fotenty 4 fajilles als nanos. Despres me de canviar perque el cinqueà t'arriba amb un tackle oriental d'aquests tipics d'aizkolari.

Avui hem fet la seleccio de les 3 vacants que hi han a la academia de hockey, es varen convocar a 20 nens perque vinguessin al mati al camp i s'han presentat 48...es el que te la promesa d'una vida millor. El Johnson, anima d'aquest projecte aqui a l'India, i doctor en educacio fisica s'ha currat unes 8 proves fisiques mesurables cientificament per determinar la condicio fisica de cada jugador, i jo he fet 3 proves pervalorar aspectes tecnics. Finalment hem creuat dades, hem fet els calculsnumerics i hem determinat quins tres jugadors formaran part de la academia,deixaran la vida rural al camp, la mala nutrucio i la mala educacio icanviran a una vida millor. Es realment una llastima no poder tenir mes de 25 nens a la academia de moment, esperem que en un futur aquesta xifra espugui incrementar.

A la tarda m'han convidat a la inauguracio d'un torneig de hockey femeni que tenia lloc a Dharmavaram (1h de viatge). Es tracta d'una especia de 4 nacions pero amb estat del sud de l'India (Karnataka, Tamil Nadu, Kerala i Andhra). A aquesta inauguracio, com en la gran majoria, hi han assitit moltes autoritats (oficials i secretaries) com diuen ells. Total que la cerimonia d'inauguracio ha durat 1h 45 minuts...sisi els hi encanta tot aixodels carrecs i els protocols....teles cutres, ampolles de vidre de cocacola, micros distorsionats i melodies estridents...i el speech...despres de 5 rollos monumentals seguits ma semblat sentir el meu nom camuflat dinsaquelles fonemes criptografics...fins que man passat el micro...

Andreu Sar....havia de parlar en Angles, davant de 1.500 persones i sobre una tarima...ole! sort que classics topics no m'han fallat i he sabut quedar mes o menys be...

Dema diumenge probablement agafem amb uns voluntaris d'aqui la Fundacio i marxem a la "jungla" a passar el dia, sortir d'aqui el campus tambe esta be de tant en quan!Dilluns començare la ronda de visites a les escoles, on anire a controlar el material entregat, a portar el llibre que vem fer de tecniques i a convocarels nanos al torneig interescolar que farem al Juliol. Referent a les sortides, ja tenim confirmat (confirmacio india) que anirem a Hyderabad la segona setmana de juliol a veure la Asia CupU21, pot ser moltben parit, tenint en compte que el 90% dels nens no ha sortit mai deAnantapur!

Seguim mirant herbes artificials i altres coses de cara al futur!.Ja seguire informant d'aqui poquet.

A reveure
Andreuet

Andreu, dia 6

2008-06-10T16:19:00.000+05:30

Namaste!

Hola a tothom, ja ha començat la vida normal aqui, despertador a les 5:45, entrenaments de 6 a 8:30, migdiades de 10 a 13, entrenaments de 16:30 a 19:00 i coses aixi jeje

Ja hem establert el programa d'activitats per els proxims dos mesos, a destacar que hem preparat un torneig per a les escoles, una estada a Bangalore d'una setmana per entrenar en camp d'aigua i una estada a Hyderabad per veure la Copa d'Asia sub21 i entrenar en camp d'aigua, en fi, molt fi!!!!

Apart també estic en contacte amb un parell de jugadors de la selecció india que han acceptat de visitar Anantapur, també amb un ex-seleccionador de la India (d'atlanta a sidney) que ens ajudarà amb els aspectes técnics i de formació.

He flipat amb l'evolucio dels nens. En Lakshmi, l'entrenador que esta amb ells cada dia esta fent una feina de puta mare.... te videos del Ric Charlesworth i és el primer entrenador indi que veig que fa exercicis rotllo europeu. Els nens han millorat molt, sense vacil.lar us dic que en camp de sorra son millors que els nostres, segur, tant tecnicament com en intel.ligencia en presa de decissions, son molt mes madurs. Fisicament estan molt forts i molt ben preparats, cada dia fan fisic, flexibilitat, etc.

A partir del setembre magradaria llençar el projecte d'apadrinaments dels nens pels socis de l'athc i d'altres clubs. Això ens pot permetre crear un vincle molt bonic entre una familia de hockey catalana i un nen indi, apart també ens pot proveir de ingressos recurrents per invertir en les escoles i l'academia.

Els pares l'altre dia estaven emocionats de que els seus fills tornessin a la academia, penseu que els nanos que hi han aqui son tots escolaritzats, nosaltres els hi portem el seguiment de les seves notes i s'els hi fan classes extres als que tenen mes dificultats. Els pares son la majoria analfabets i viuen de l'agricultura, ja us podeu imaginar com veuen aquest projecte, com una benedicció pels seus nens.

Un altre aspecte prioritari del projecte es posar una herba artificial a anantapur, per aquest motiu hauriem de començar a moure'ns per mirar d'on aconseguir-la i tal. Penseu que aqui les coses funcionen que si tens una herba artificial pots organitzar tornejos importants, i si pots fer tornejos importants el ministeri d'esports inverteix en tu, i de retruc millora tota la zona. Apart que els nens tindrien una oportunitat de millorar brutalment. Feia temps no creia que cap nen d'aqui pogues arribar a la seleccio india, ara ho començo a creure.

Be doncs, de moment res mes, ja us tornaré a escriure en breu, una abraçada a tots

andreuet

Andreu, dia 4

2008-06-09T12:18:00.000+05:30

Aqui tot de conya, avui es diumenge i es el dia de festa que els voluntaris no treballen.

Al matí he anat a una reunio a la academia de hockey, els nens comencen a partir de demà un altre any internats i avui tots els pares venien per xerrar amb el director de l'academia, amb mi i tal...

Despres a la 1 hem llogat un cotxe jeep i hem anat fins a un llac que hi ha a 1h d'Anantapur, el camí es xulíssim i el paissatge brutal, enmig de grans valls apareix un enorme llac. Tot el caos de la ciutat desapareix i s'està de puta mare. Ens hem apalancat a la vora rollo platja i hem passat l'estona anra xerrant i tal, despres ens hem fotut dins una barqueta d'uns pescadors i hem anat per dins el llac, molt ben parit ja que la barqueta no era res mes que una meitat de coco pero d'1,5 metres de diametre, molt poqueta cosa vaja

Demà ja començo la teca, a les 5:45 del mati me de llevar i ja vaig cap entrenar els nens, gimnas, etc etc

Una abraçada

Andreuet

Andreu, dia 2

2008-06-06T19:41:00.001+05:30

Namaste

Second day, avui dia de la cobra

He sortit al mati a les 7:00 a correr fins el camp de hockey, despés d'un centenar de metres m'he topat amb una cobra, Mario Cobretti sisi!, era molt petita per això, debia fer uns 15cm tan sols, pero el seu llom verd i blanc m'ha fotut fer un salt que quasi m'atropella el camió que ja per norma passava a 20 cm pel costat.

Els nens encara estan de vacances, per tant no hem pogut fer entrenament ni res. Avui el dia ha estat pausat, he corregut, he fet gimnas, he esmorzat, he fet una bacaina sota un arbre com el que Buda es va il.luminar i he apadrinat un altre nen!, i a la tarda mas de lo mismo, ara tot just vinc de jugar a volley amb els xofers de la fundacio que cada dia juguen.

Ara estic aqui amb el Vicenç, li he ensenyat un article que ha aparegut al diari avui sobre stick amb india i ha estat molt content...

En dues setmanes ens arribaran 50 sticks que sportways ens ha comprat pel projecte, aixo ens permetra arribar a un parell d'escoles mes!

Bueno tu, fins dema!

andreuet

Andreu, dia 1

2008-06-06T16:05:00.001+05:30

Hola a tots!

Primer dia a la Fundacio!

Tot ha començat amb un viatget de 5 horetes des del nou aeroport de Bangalore (una passada) fins a Anantapur, he tingut la sort que el Vicenç (un voluntari mallorqui) també arribava a la mateixa hora i hem fet el trajecte plegat, un tio fi, director artistic i de vestuari de La Cubana, esoterista i que va neixer el mateix dia que jo! jeje això de la India ja m'esta fent supersticios a mi tambe!

Al mati he sobat ja que estava rebentat.

Cami al dinar he vist un escorpi mort al terra del cami, aproximadament 15 cm d'allargada, volia fer-li una foto pero ma fet pal tornar a l'habitacio. Ahir va ploure molt i es veu que quan plou aixi els seguents dies surten tots els bitxos a fer mal, de fet tambe he vist un fotimer de granotes XXL i altres insectes desproporcionats, tambe hi han serps com us vaig dir, pero jo no n´he vist cap. El meu xòfer, el Raju n'hi va entrar una cobra a l'habitacio mentres dormia, va tenir sort de despertar-se i poderla matar a temps...clar que els Indis dormen amb la porta oberta!.

Els nens estan de vacances de cole fins el dia 9 de Juny, ni ha 7 que estan jugant un torneig interdistrict, ni han dos que van suspendre els examens finals i estan estudiant a la academia cada dia.

Aquesta tarda me pogut reunir amb el Vijay Babu, (l'encarregat del projecte aqui) i hem planificat els proxims 2 mesos, bàsicament muntarem jornades a les escoles amb material didàctic, farem un torneig interescolar, una selecció de nens per entrar a la academia i finalment les activitats per quan vosaltres vingueu!.

Tambe he pogut estar amb el Vicenç força estona, tant al mati com a la tarda. Està millor que l'any passat de salut i de ment, de fet esta escribint el seu tercer llibre, que sera de ben segur una joia de la metafisica i la espiritualitat. Ens hem dedicat a parlar sobre els temes del llibre, juntament amb la noia que li transcriu el que ell diu.

Hi han uns 10 voluntaris, semblen bona gent pero tampoc no he acabat de conectar amb ells, de fet he estat mirant per marxar a viure al costat del camp de hockey, pero m'ha comentat el Moncho que està ple fins que veniu vosaltres (organitzen tornegs de cricket, etc), per tant segurament em quedi a viure aqui al campus els dos mesos. Tambe em volia comprar una bici per anar per aqui, pero tothom m'ho desaconsella per seguretat, anire corrent o amb cotxe quan em faci pal!.

En fi, us deixo, aixo es molt fi, fot calda de collons, estem a uns 35 graus quan li fot el sol!. Jo ara estare un parell de dies sense fer massa cosa i quan els nens tornin de vacances(vacances= treballar amb pares) a currar!

Apa!

Una abraçada des de l'oficina del father ferrer

andreuet

28 de Juliol, comença el viatge!! Barcelona - Bangalore- Melbourne

2008-04-30T20:01:00.000+05:30