Holaaa
Com va tot? What a wonderful world!
Quins moments tant bonics, mistics, romantics, espirituals, poetics, digueu-li com vulgueu! pero quins moments que a vegades tenim la sort de viure!
El dia ha començat com sempre, cagant-me amb tot al sentir el Raju aparcant el seu Chevrolet Tavera davant del meu bungalow 27. Sort que ahir vaig marxar de veure el partit de Espanya a la mitja part, ja que aixi vaig poder dormir una miqueta mes...,,Doncs res, hem anat cap a RDT Sports Village, un mati una mica tapat amb el sol encara treient el cap per l'horitzo. A l'arribada els nens sortien del gimnas de fer una mica d'exercicis, els he esperat al "camp" i quan han arribat em començat a entrenar.
Si ja es prou complicada la vida d'un entrenador improfighter imagineu-vos quan tens 25 nens en un sol quart de camp...en fi que m'en he sortit, pero he tardat 10 minuts per encendre el meu processador 386. De sobte, quan estava sumit en un estat semi clapat semi "en trance" ha vingut corrent el bonàs del Lakshmi, amb aquella cara que fa el nen quan va> corrent a dir als pares: els reis han vingut!.
Doncs els reis han vingut, avui per fi ha arribat el paquet provinent de Jalandhar amb 60 sticks Vijayanti que molt amablement Thomas Tichelman (segon entrenador de la selecció d'Holanda i director de Sportways) ha comprat per el nostre projecte. I segona sorpresa! dins la capsa de cartro me trobat amb una funda vermella amb el meu nom i 3 sticks a dins! Vijayanti em vol fitxar per jugar la PHL! jejej
De tornada la la fundacio un bon esmorzar i una miqueta de feina a l'ordinador. A les 14:15 teniem sortida cap a la bonica localitat de Kundumaddi, a 60 Km d'Anantapur, en altres paraules, 1 hora de trajecte. Ja que no he pogut fer la siesta matinencaavui em trobava especialment cansat despres de dinar, i sincerament em feia una mica de pal xupar-me 1 horeta de cotxe...pero bueno, he tirat d'Ipod i he aguantat.
De cami a Kundimaddi tot el paisatge tipic del districte, fins que despres de trencar per una cruilla, al cap d'uns quants kilometres el paisatge ha començat a canviar, les planures plenes de males herbes i roques mal posades han deixat pas a uns arbres verds preciosos. L'irregular asfalt de les carreteres principals s'ha transformat en un caminet de carro i d'entre els nuvols que m'han acompanyat tot el dia han començat a apereixer uns esplendits raigs de sol.
Al cap d'una estona em trobava circulant per una minuscula carretereta, amb arbres frondosos a ambdos bandes, entre un enorme llac natural on els raigs de sol rebotaven iluminant-nos les cares, i una pila de camps d'arros d'un verd espectacular a la nostra dreta...la naturalesa ens ha saludat, quina bellesa...
Continuant per aquella carretereta idilica s'arribava a la escola de> Kundumaddi, una bonica escola de poble amb totes les aules disposades al voltant d'un camp de sorra amb herbes. Com es de costum la meva arribada ha paralitzat l'activitat de l'escola, tots els nens han sortit a rebrens, i entre la monotonia dels uniformes m'he trobat els fantastics colors dels saris de les nenes, cada un desafiant les lleis de la moda i les teories de Pantone. Tot just baixo del cotxe i el que faltava...enmig d'aquells raigs de sol reclamant el seu espai i el nuvols fugint de la brisa monzonica...esclata a ploure, primer xirimiri, despres un bon aiguat. Tots els nens i nenes alla... impassibles...remullant-se sota aquella opera climatologica...desbordant energia...hem somrigut plegats...ells i jo...nosaltres i el Tot.
Una abraçada
andreuet
sábado, 28 de junio de 2008
jueves, 26 de junio de 2008
Andreu, dia 20
Hello!
Com va tot?
Despres d'una breu estancia de cap de setmana per la idilica capital del antic imperi Vijayanagara (o algo aixi...) per carregar forces... ja tornem a començar una altra setmana a Anantapur.
Avui al mati entrenament amb els nens de la academia, durant aquesta setmana haurem d'entrenar cada dia al mig d'un solar al mes pur estil Can Bon Dia...no tenim camp ja que durant aquesta setmana hi ha un torneig de Cricket i necessiten tots els camps que hi han per jugar...sisi Cricket, aquest esport que tot deu juga aqui a la India, un esport que ens pot semblar un "toston" pero que se li acaba trobant la gracia. De fet a finals de setmana farem un partit amb la canalla.
A la tarda hem anat a Gooty, un altre enclavament estratgic del antic imperi "esmentat anteriorment", aquest poble esta situat sota una gran serralada de muntanyes "rollo Sant LLorenç", i el que es mes atractiu es que hi ha una gran muralla "rollo muralla xina" que ressegueix tot el cumul de cims, deixant al capdemunt un fort...en fi que tot el paisatge mola.
Doncs hem visitat una escola fundada el 1800 per un angles que estava a la EST INDIAN COMPANY. Tot correcte, hem seguit el protocol de sempre: benvinguda, meeting, comprovacio del material, entrevista amb el PET (Ton Figuls d'alla), entrenament amb els nens, meeting i adeu-siau. Tot plegat unes 2 hores, mes 1 hora d'anar i 1 de tornar...
Finalment ja tenim el programa definit i aprovat des d'ara fins el 8 d'agost:
Fins el 6 de Juliol: Visites als Centres
Del 6 al 12 de Juliol: Estada a Bangalore per realitzar uns tests fisics perls nens + entrenaments i partits en camp d'aigua
Del 13 al 18 de Juliol: Estada a Hyderabad per veure la ASIA CUP sub21 i entrenar/jugar en camp d'aigua.
Del 22 al 28 de Juliol: Torneig interescolar (entre les 15 escoles del projecte) a RDT Sports Village
Del 29 al 8 Agost: Summer Camp amb la vinguda de 15 entrenadors catalans!
De fet tambe em fa especial il.lusió comentar-vos que en l'estancia de Hyderabad ens reunirem amb 2 jugadors de la absoluta India, 1 de Pakistan i 2 ex-olimpics India mes...Ens ajudaran amb els entrenaments i volen coneixer el nostre projecte en primera persona.
Rodejar-se de gent influent en aquest pais es molt important si vols que les teves accions tinguin sempre el suport del govern.
Per acabar el dia, despres de fer una parada als boxes al "garito" del Abdul, passant per davant d'unes raquitiques cases veig una televisio, amb un rostre que em resultava extranyament familiar...el XAVI RIBAS! per un segon he pensat:
-"Ostia, estas obsesionat amb el hockey"
-"Ostia, ja ho deia que el Ribas s'assemblava a aquests actors de Bollywood"
-"Ostia, no fotis..."
Total...que m'he acostat i si, estaven tocant el himne d'Espanya i aquell rostre era el del classic Xavi Ribas!, dins un destartalada casa/cabana d'Anantapur! ostia com m'he rebentat de riure...que n'es de petit el mon...!.
Despres he anat a la cantina de la Fundacio i he posat el canal "TenSports" i he pogut seguir en directe tot el partit de la seleccio, partit que no passara a la historia del hockey... pero que m'ha fet moltissima il.lusio veure....quin golas Gugu!!! us desitjo tota la sort del mon per guanyar el campionat!, que us ho mereixeu!
En fi, que ja m'en puc anar a dormir, que es molt tard i d'aqui 5 hores em llevo....
Una abraçada des de la ciutat del infinit.
andreuet
Com va tot?
Despres d'una breu estancia de cap de setmana per la idilica capital del antic imperi Vijayanagara (o algo aixi...) per carregar forces... ja tornem a començar una altra setmana a Anantapur.
Avui al mati entrenament amb els nens de la academia, durant aquesta setmana haurem d'entrenar cada dia al mig d'un solar al mes pur estil Can Bon Dia...no tenim camp ja que durant aquesta setmana hi ha un torneig de Cricket i necessiten tots els camps que hi han per jugar...sisi Cricket, aquest esport que tot deu juga aqui a la India, un esport que ens pot semblar un "toston" pero que se li acaba trobant la gracia. De fet a finals de setmana farem un partit amb la canalla.
A la tarda hem anat a Gooty, un altre enclavament estratgic del antic imperi "esmentat anteriorment", aquest poble esta situat sota una gran serralada de muntanyes "rollo Sant LLorenç", i el que es mes atractiu es que hi ha una gran muralla "rollo muralla xina" que ressegueix tot el cumul de cims, deixant al capdemunt un fort...en fi que tot el paisatge mola.
Doncs hem visitat una escola fundada el 1800 per un angles que estava a la EST INDIAN COMPANY. Tot correcte, hem seguit el protocol de sempre: benvinguda, meeting, comprovacio del material, entrevista amb el PET (Ton Figuls d'alla), entrenament amb els nens, meeting i adeu-siau. Tot plegat unes 2 hores, mes 1 hora d'anar i 1 de tornar...
Finalment ja tenim el programa definit i aprovat des d'ara fins el 8 d'agost:
Fins el 6 de Juliol: Visites als Centres
Del 6 al 12 de Juliol: Estada a Bangalore per realitzar uns tests fisics perls nens + entrenaments i partits en camp d'aigua
Del 13 al 18 de Juliol: Estada a Hyderabad per veure la ASIA CUP sub21 i entrenar/jugar en camp d'aigua.
Del 22 al 28 de Juliol: Torneig interescolar (entre les 15 escoles del projecte) a RDT Sports Village
Del 29 al 8 Agost: Summer Camp amb la vinguda de 15 entrenadors catalans!
De fet tambe em fa especial il.lusió comentar-vos que en l'estancia de Hyderabad ens reunirem amb 2 jugadors de la absoluta India, 1 de Pakistan i 2 ex-olimpics India mes...Ens ajudaran amb els entrenaments i volen coneixer el nostre projecte en primera persona.
Rodejar-se de gent influent en aquest pais es molt important si vols que les teves accions tinguin sempre el suport del govern.
Per acabar el dia, despres de fer una parada als boxes al "garito" del Abdul, passant per davant d'unes raquitiques cases veig una televisio, amb un rostre que em resultava extranyament familiar...el XAVI RIBAS! per un segon he pensat:
-"Ostia, estas obsesionat amb el hockey"
-"Ostia, ja ho deia que el Ribas s'assemblava a aquests actors de Bollywood"
-"Ostia, no fotis..."
Total...que m'he acostat i si, estaven tocant el himne d'Espanya i aquell rostre era el del classic Xavi Ribas!, dins un destartalada casa/cabana d'Anantapur! ostia com m'he rebentat de riure...que n'es de petit el mon...!.
Despres he anat a la cantina de la Fundacio i he posat el canal "TenSports" i he pogut seguir en directe tot el partit de la seleccio, partit que no passara a la historia del hockey... pero que m'ha fet moltissima il.lusio veure....quin golas Gugu!!! us desitjo tota la sort del mon per guanyar el campionat!, que us ho mereixeu!
En fi, que ja m'en puc anar a dormir, que es molt tard i d'aqui 5 hores em llevo....
Una abraçada des de la ciutat del infinit.
andreuet
martes, 24 de junio de 2008
Andreu dia 16
Namaste! Com va tot?
Per aqui tot segueix el seu curs, o el seu cicle en el cas hindu...
Avui al mati sessio d'entreno una mica diferent, hem fet torneig departidets 2x2 tota la estona...els nens s'ho han passat teta! Aqui estan molt acostumats a entrenar rollo na fent ziga-zagues, entrar i xutar, etcetc...tot super avorrit!! Aquesta dimensio del fun&learning els hi encanta,doncs l'han descobert aqui!
Avui per fi els astres s'han conjurat al meu favor i el DVD m'hafuncionat!!!!. Despres de la sessio i d'esmorzar hem anat a veure el segonpartit de la final de l'any passat: POLO-ATHC (1-3), els nens han flipat jaque no havien vist mai cap partit de hockey televisat! S'ha de dir que hanpogut veure que el seu super Sar no deixa de ser "un mes" al costat de tantscracks, han flipat amb el gol del Salles i amb altres anecdotes del partit!.
A la tarda tocava una escola llunyana, practicament al costat de lagrandissima localitat (tant pel vicios eufonisme del seu nom com per lacriatura que alberga): Puttaparthy!
Seu sagrada del Sathysa Sai Baba(rencarnacio vivent del antic Sai Baba) una especie de Mesies enviat del celque predica per la terra, aquest mestre espiritual es famos a tot el mon icompta amb milions d'adeptes repartits per tots els contintents. Des de la nostre visio occidental ens pot semblar un avi Jackson Five vestit debutanero que fa trucs de magia barats, pero aqui esta considerat com unavatar divi.
Doncs be, l'escola era una construccio finançada pel Sai Baba, unes gransinstalacions amb un toc arquitectonic que estaria entre un pastis de boda iun xiclet bubaloo (sento ser tant reduccionista amb la arquitectura "saibabenca", pero no m'agrada gens). Apart de la llosa estetica tambe he notatuna energia extranya en aquell lloc, alguna cosa no m'acabava de fer elpes....
Els meus temors esoterics s'han confirmat quan he vist que el 100% delssticks que haviem aconseguit per aquella escola (fa 1 any) estaven mutilats...molt mes gastats del que estaven a les altres escoles visitades...
El professor d'educacio fisica ha fugit d'estudi davant lesmeves simples i agressives preguntes de: Why? assenyalant el demacrat trosde fusta...despres de varies xerrades entre ells (el profe indi i els meuscompanys indis) la confusio ha persistit...total que aquella escola haviademostrat clarament que no tractava el nostre material com era degut i aixoens ha sabut greu
Despres de la visita, de tornada cap a RDT, mes pelicules de la saga "IndianRoad", es la ostia, quin espectacle i quin desafiament a les lleis de lageometria fractal!!! TRAFFIC SHOWS THE CULTURE OF THE NATION (algo aixi)posa cada varis kilometres!!Arribada, un partidet amb la canalla, un parell d'estarracades, 300 grams desorra a cada mitjo i cap a casa.
Fins la proxima!
andru sar
Per aqui tot segueix el seu curs, o el seu cicle en el cas hindu...
Avui al mati sessio d'entreno una mica diferent, hem fet torneig departidets 2x2 tota la estona...els nens s'ho han passat teta! Aqui estan molt acostumats a entrenar rollo na fent ziga-zagues, entrar i xutar, etcetc...tot super avorrit!! Aquesta dimensio del fun&learning els hi encanta,doncs l'han descobert aqui!
Avui per fi els astres s'han conjurat al meu favor i el DVD m'hafuncionat!!!!. Despres de la sessio i d'esmorzar hem anat a veure el segonpartit de la final de l'any passat: POLO-ATHC (1-3), els nens han flipat jaque no havien vist mai cap partit de hockey televisat! S'ha de dir que hanpogut veure que el seu super Sar no deixa de ser "un mes" al costat de tantscracks, han flipat amb el gol del Salles i amb altres anecdotes del partit!.
A la tarda tocava una escola llunyana, practicament al costat de lagrandissima localitat (tant pel vicios eufonisme del seu nom com per lacriatura que alberga): Puttaparthy!
Seu sagrada del Sathysa Sai Baba(rencarnacio vivent del antic Sai Baba) una especie de Mesies enviat del celque predica per la terra, aquest mestre espiritual es famos a tot el mon icompta amb milions d'adeptes repartits per tots els contintents. Des de la nostre visio occidental ens pot semblar un avi Jackson Five vestit debutanero que fa trucs de magia barats, pero aqui esta considerat com unavatar divi.
Doncs be, l'escola era una construccio finançada pel Sai Baba, unes gransinstalacions amb un toc arquitectonic que estaria entre un pastis de boda iun xiclet bubaloo (sento ser tant reduccionista amb la arquitectura "saibabenca", pero no m'agrada gens). Apart de la llosa estetica tambe he notatuna energia extranya en aquell lloc, alguna cosa no m'acabava de fer elpes....
Els meus temors esoterics s'han confirmat quan he vist que el 100% delssticks que haviem aconseguit per aquella escola (fa 1 any) estaven mutilats...molt mes gastats del que estaven a les altres escoles visitades...
El professor d'educacio fisica ha fugit d'estudi davant lesmeves simples i agressives preguntes de: Why? assenyalant el demacrat trosde fusta...despres de varies xerrades entre ells (el profe indi i els meuscompanys indis) la confusio ha persistit...total que aquella escola haviademostrat clarament que no tractava el nostre material com era degut i aixoens ha sabut greu
Despres de la visita, de tornada cap a RDT, mes pelicules de la saga "IndianRoad", es la ostia, quin espectacle i quin desafiament a les lleis de lageometria fractal!!! TRAFFIC SHOWS THE CULTURE OF THE NATION (algo aixi)posa cada varis kilometres!!Arribada, un partidet amb la canalla, un parell d'estarracades, 300 grams desorra a cada mitjo i cap a casa.
Fins la proxima!
andru sar
miércoles, 18 de junio de 2008
Andreu, dia 13
Com va tot???
Avui dia de tempesta, tant dins com fora.
El dia ha començat com ja es habitual, amb molta son...al mati sessió d'entrenament normal i corrent. Uns quants exercicis de situacions de joc i sobretot de defensa...sisi la defensa...allò que el hockey hindu no ha conegut mai en primera persona. Es envejos per un defensa sacrificat com jo (jejeje) veure com tant feliçment juguen els indis...marcar a l'home deu significar una falta de respecte o algo aixi, perque es impossible que ho facin!. M'he acabat rendint i he intentat que almenys mantinguessin una zona mes o menys decent.
Després hem fet una mica de xerrada i uns comentaris sobre estrategia, aquests nanos son mes espavilats que els hostres homòlegs, i tenen molt mes criteri quan juguen, s'els pot educar en el joc abans que els nostres (quan atacar, quan no, on anar amb la bola, quan passar, on passar, etc).
Una vegada acabada la sessio d'entrenament, he anat depressa a la sala de reunions doncs avui era el dia que els nens seleccionats per la academia i els seus pares venien. M'he afanyat per arribar ja que anava just de temps, però despres he recordat allo que tant saviament em va dir el Raju (conductor) uns dies abans "Don't worry Sar, meetings are always late"...en efecte quanta rao...la reunió ha començat 45 minuts mes tard del previst.
Els pares d'aquests nanos estaven senzillament desfets d'alegria i agraiment...penseu que dos dels 3 eren analfabets, i nomes 1 dels 3 duia sabates...son families MOLT pobres materialment, mes del que us podeu pensar...Doncs el que deia, estaven enormement contents que els seus nens poguessin tenir acces a una bona escola, menjar de qualitat, roba, etc Els nens per descomptat que estaven contents, pero com que els indis son tant respectuosos i prudents amb la gent mes gran que ells no han exterioritzat res, nomes algun petit somriure que s'intentava escapar de la repressio artificial del moment. Demà passat els nanos s'incorporen oficialment al dia a dia de l'acadèmia.
A la tarda s'ha posat a ploure, pero ploure de debó, una senyora tempesta monsonica que ha deixat inundada terra fangosa de mig anantapur. Aqui si que realment la pluja ho deixa inutilitzat TOT, nomes cal que penseu que la majoria de gent viu i treballa a peu de carrer...aixi doncs no cal que ens queixem tant quan plou a terrassa, que realment l'unic que s'espatlla es la Renfe.
Quan plou aixi obviament el camp de sorra on juguem a hockey queda inutilitzat. Degut a la impossibilitat de desenvolupar la sessio de hockey com de costum he tingut la brillant idea de passar un partit de hockey als nens, he escollit la semifinals de la lliga espanyola de l'any passat, athc- egara. Basicament perque es l'unic partit gravat que tinc aqui. Tot pintava de conya, els nens estaven SUPER NERVIOSOS de veure el seu "Sar" jugant i els entrenadors tambe tenien ganes de veure imatges d'un país llunyà.
Pero aixo es India, i aqui la tecnologia te vida propia, i es cinicament misantropica. El sistema i les conductes "NO PROBLEMianes" dels indis han acabat amb la meva paciencia de ferro i m'he acabat convertint en un subdit de la resignacio i la rabia. M'ha sabut molt greu no poder satisfer les expectatives d'aquells nanos per culpa d'una maquina. Dema m'han comentat que vindra un tecnic informatic a mirar-s'ho........l'ultim tecnic que vaig coneixer tenia el seu ordinador personal amb el windows95.
Sort que el mite de l'etern retorn m'ha salvat, la coca-cola i les Lays de casa l'Abdul m'han donat vida altre vegada.
be...també m'ha passat el meu desordre emocional quan he observat la dimensio d'aquell problema, al costat del d'aquell home que caminava dificilment sobre les seves cames amputades recolzades sobre dos velles xancles, allo si que era una desgracia, quina vida li podia esperar a aquell home masegat en un indret tant dur i cruel com Anantapur?
la pregunta ràpid ha tingut resposta...
"good evening Sar" enmig d'un somriure verge i pur desbordant de inocencia i felicitat
una abraçada,
andreuet
Avui dia de tempesta, tant dins com fora.
El dia ha començat com ja es habitual, amb molta son...al mati sessió d'entrenament normal i corrent. Uns quants exercicis de situacions de joc i sobretot de defensa...sisi la defensa...allò que el hockey hindu no ha conegut mai en primera persona. Es envejos per un defensa sacrificat com jo (jejeje) veure com tant feliçment juguen els indis...marcar a l'home deu significar una falta de respecte o algo aixi, perque es impossible que ho facin!. M'he acabat rendint i he intentat que almenys mantinguessin una zona mes o menys decent.
Després hem fet una mica de xerrada i uns comentaris sobre estrategia, aquests nanos son mes espavilats que els hostres homòlegs, i tenen molt mes criteri quan juguen, s'els pot educar en el joc abans que els nostres (quan atacar, quan no, on anar amb la bola, quan passar, on passar, etc).
Una vegada acabada la sessio d'entrenament, he anat depressa a la sala de reunions doncs avui era el dia que els nens seleccionats per la academia i els seus pares venien. M'he afanyat per arribar ja que anava just de temps, però despres he recordat allo que tant saviament em va dir el Raju (conductor) uns dies abans "Don't worry Sar, meetings are always late"...en efecte quanta rao...la reunió ha començat 45 minuts mes tard del previst.
Els pares d'aquests nanos estaven senzillament desfets d'alegria i agraiment...penseu que dos dels 3 eren analfabets, i nomes 1 dels 3 duia sabates...son families MOLT pobres materialment, mes del que us podeu pensar...Doncs el que deia, estaven enormement contents que els seus nens poguessin tenir acces a una bona escola, menjar de qualitat, roba, etc Els nens per descomptat que estaven contents, pero com que els indis son tant respectuosos i prudents amb la gent mes gran que ells no han exterioritzat res, nomes algun petit somriure que s'intentava escapar de la repressio artificial del moment. Demà passat els nanos s'incorporen oficialment al dia a dia de l'acadèmia.
A la tarda s'ha posat a ploure, pero ploure de debó, una senyora tempesta monsonica que ha deixat inundada terra fangosa de mig anantapur. Aqui si que realment la pluja ho deixa inutilitzat TOT, nomes cal que penseu que la majoria de gent viu i treballa a peu de carrer...aixi doncs no cal que ens queixem tant quan plou a terrassa, que realment l'unic que s'espatlla es la Renfe.
Quan plou aixi obviament el camp de sorra on juguem a hockey queda inutilitzat. Degut a la impossibilitat de desenvolupar la sessio de hockey com de costum he tingut la brillant idea de passar un partit de hockey als nens, he escollit la semifinals de la lliga espanyola de l'any passat, athc- egara. Basicament perque es l'unic partit gravat que tinc aqui. Tot pintava de conya, els nens estaven SUPER NERVIOSOS de veure el seu "Sar" jugant i els entrenadors tambe tenien ganes de veure imatges d'un país llunyà.
Pero aixo es India, i aqui la tecnologia te vida propia, i es cinicament misantropica. El sistema i les conductes "NO PROBLEMianes" dels indis han acabat amb la meva paciencia de ferro i m'he acabat convertint en un subdit de la resignacio i la rabia. M'ha sabut molt greu no poder satisfer les expectatives d'aquells nanos per culpa d'una maquina. Dema m'han comentat que vindra un tecnic informatic a mirar-s'ho........l'ultim tecnic que vaig coneixer tenia el seu ordinador personal amb el windows95.
Sort que el mite de l'etern retorn m'ha salvat, la coca-cola i les Lays de casa l'Abdul m'han donat vida altre vegada.
be...també m'ha passat el meu desordre emocional quan he observat la dimensio d'aquell problema, al costat del d'aquell home que caminava dificilment sobre les seves cames amputades recolzades sobre dos velles xancles, allo si que era una desgracia, quina vida li podia esperar a aquell home masegat en un indret tant dur i cruel com Anantapur?
la pregunta ràpid ha tingut resposta...
"good evening Sar" enmig d'un somriure verge i pur desbordant de inocencia i felicitat
una abraçada,
andreuet
martes, 17 de junio de 2008
Andreu, dia 11
Holaaa
Dia 16 de Juny, comencen les visites a les escoles.
Avui al matí sessió normal amb els nanos de la academia, de 5:45 a 08:30, uns quants exercicis i per acabar 20 minutets del classic "pichi", un joc que mai et falla.
Dema passat els 3 nens que varem seleccionar per la academia venen juntament amb els seus pares, ens reunirem amb ells i els hi comunicarem que han estat els 3 seleccionats i tot el que d'ara en endavant poden aconseguir (menjar 4 cops al dia, dormir, estudis, hockey, etc). Veurem quina reacció tenen els seus pares i si accedeixen a venir a la academia o ens obliguen a contactar amb el primer que esta en espera...(tot esta previst!)
Aquest migdia hem empres un trajecte cap a la primera escola, el viatge ha durat 2h i 30 minuts (pot semblar molt pero aqui com que vas veient una pelicula constant per la finestra del cotxe...passa rapid), hem arribat al que popularment es podria dir "el cul del mon", despres de 20 minuts conduint per camins de sorra al vell mig de grans planures i arbres solitaris hem arribat a un minuscul poblat. L'hem atravessat i al final de tot, quasi oblidat hi havia l'escola: un recinte format per 4 aules de 30 m2 al voltant d'un pati de sorra de 20x20 amb mes sots que el circuit de bike trial, allo era el camp de hockey...., quina impressio veure 15 nens i nenes jugant a hockey feliçment perduts al vell mig del cor de l'India, en gran part gracies a nosaltres. Tambe he aprofitat per convidar a aquesta escola a participar en el torneig interescolar que celebrarem la tercera setmana de juliol, alla totes les 15 escoles competiran entre elles durant 4 dies.
De tornada he anat a Anantapur a una impremta (rollo copiescola del Forné...pero made in india), es allà on ens faran les 20 copies del llibre sobre tecniques basiques de hockey que el Mukesh Kumar (excapita de la india amb mes de 300 partits internacionals), l'Oriol Cortada i jo varem realitzar per les escoles. En principi, creiem que amb el material de hockey (cons, sticks, boles) + formacio dels entrenadors (llibre + jornades monitors) ja es suficient per engegar el tema i entrenar regularment en condicions.
La lluita ha estat dura, ell tenia les eines i jo la necessitat, pero les meves aptituds oratories han pogut amb ell i al final he aconseguit rebaixar unes quantes rupies. M'he sentit per un moment guanyador, pero despres he mirat enrere, he vist aquell home somrient i men he adonat que poc es pot fer contra aquesta saviesa mil.lenaria que tenen els indis...fixeu-vos com saben jugar de be les seves cartes que quan diuen que si amb el cap sembla que diguin que no...en fi, demà tindre les 20 copies del llibre a color i plastificades i tot a un preu que podem assumir.
Tornada a la Fundacio, tot correcte fins que 3 maleits mosquits s'han encapritxat del meu peu esquerre, 3 missils tomahawk han espetegat sobre la meva fina pell blanca del "empeine" i m'he pirat a dutxar-me inmediatament. Despres me tornat a dutxar, aquesta vegada amb Relec. I despres ja he anat tranquilament a sopar, he sopat sol ja que del relec que me posat inclus els altres voluntaris sen anaven del meu costat.
Mail a terrassa i cap a dormir, que dema tornara a costar aixecarse quan senti el Raju dient: Good maaarnig Saaar!
andreuet
Dia 16 de Juny, comencen les visites a les escoles.
Avui al matí sessió normal amb els nanos de la academia, de 5:45 a 08:30, uns quants exercicis i per acabar 20 minutets del classic "pichi", un joc que mai et falla.
Dema passat els 3 nens que varem seleccionar per la academia venen juntament amb els seus pares, ens reunirem amb ells i els hi comunicarem que han estat els 3 seleccionats i tot el que d'ara en endavant poden aconseguir (menjar 4 cops al dia, dormir, estudis, hockey, etc). Veurem quina reacció tenen els seus pares i si accedeixen a venir a la academia o ens obliguen a contactar amb el primer que esta en espera...(tot esta previst!)
Aquest migdia hem empres un trajecte cap a la primera escola, el viatge ha durat 2h i 30 minuts (pot semblar molt pero aqui com que vas veient una pelicula constant per la finestra del cotxe...passa rapid), hem arribat al que popularment es podria dir "el cul del mon", despres de 20 minuts conduint per camins de sorra al vell mig de grans planures i arbres solitaris hem arribat a un minuscul poblat. L'hem atravessat i al final de tot, quasi oblidat hi havia l'escola: un recinte format per 4 aules de 30 m2 al voltant d'un pati de sorra de 20x20 amb mes sots que el circuit de bike trial, allo era el camp de hockey...., quina impressio veure 15 nens i nenes jugant a hockey feliçment perduts al vell mig del cor de l'India, en gran part gracies a nosaltres. Tambe he aprofitat per convidar a aquesta escola a participar en el torneig interescolar que celebrarem la tercera setmana de juliol, alla totes les 15 escoles competiran entre elles durant 4 dies.
De tornada he anat a Anantapur a una impremta (rollo copiescola del Forné...pero made in india), es allà on ens faran les 20 copies del llibre sobre tecniques basiques de hockey que el Mukesh Kumar (excapita de la india amb mes de 300 partits internacionals), l'Oriol Cortada i jo varem realitzar per les escoles. En principi, creiem que amb el material de hockey (cons, sticks, boles) + formacio dels entrenadors (llibre + jornades monitors) ja es suficient per engegar el tema i entrenar regularment en condicions.
La lluita ha estat dura, ell tenia les eines i jo la necessitat, pero les meves aptituds oratories han pogut amb ell i al final he aconseguit rebaixar unes quantes rupies. M'he sentit per un moment guanyador, pero despres he mirat enrere, he vist aquell home somrient i men he adonat que poc es pot fer contra aquesta saviesa mil.lenaria que tenen els indis...fixeu-vos com saben jugar de be les seves cartes que quan diuen que si amb el cap sembla que diguin que no...en fi, demà tindre les 20 copies del llibre a color i plastificades i tot a un preu que podem assumir.
Tornada a la Fundacio, tot correcte fins que 3 maleits mosquits s'han encapritxat del meu peu esquerre, 3 missils tomahawk han espetegat sobre la meva fina pell blanca del "empeine" i m'he pirat a dutxar-me inmediatament. Despres me tornat a dutxar, aquesta vegada amb Relec. I despres ja he anat tranquilament a sopar, he sopat sol ja que del relec que me posat inclus els altres voluntaris sen anaven del meu costat.
Mail a terrassa i cap a dormir, que dema tornara a costar aixecarse quan senti el Raju dient: Good maaarnig Saaar!
andreuet
domingo, 15 de junio de 2008
Andreu, dia 10
Alo!!!How areeeeeeeee you??
Per aqui tot be!Amb la canalla de la academia tot correcte, vaig fent sessions juntament amb el Lakshmi cada dia tant al mati com a la tarda. A la tarda tambe fem partidet i aixi faig la suadeta i alimento el meu desgastat ego esportiu fotenty 4 fajilles als nanos. Despres me de canviar perque el cinqueà t'arriba amb un tackle oriental d'aquests tipics d'aizkolari.
Avui hem fet la seleccio de les 3 vacants que hi han a la academia de hockey, es varen convocar a 20 nens perque vinguessin al mati al camp i s'han presentat 48...es el que te la promesa d'una vida millor. El Johnson, anima d'aquest projecte aqui a l'India, i doctor en educacio fisica s'ha currat unes 8 proves fisiques mesurables cientificament per determinar la condicio fisica de cada jugador, i jo he fet 3 proves pervalorar aspectes tecnics. Finalment hem creuat dades, hem fet els calculsnumerics i hem determinat quins tres jugadors formaran part de la academia,deixaran la vida rural al camp, la mala nutrucio i la mala educacio icanviran a una vida millor. Es realment una llastima no poder tenir mes de 25 nens a la academia de moment, esperem que en un futur aquesta xifra espugui incrementar.
A la tarda m'han convidat a la inauguracio d'un torneig de hockey femeni que tenia lloc a Dharmavaram (1h de viatge). Es tracta d'una especia de 4 nacions pero amb estat del sud de l'India (Karnataka, Tamil Nadu, Kerala i Andhra). A aquesta inauguracio, com en la gran majoria, hi han assitit moltes autoritats (oficials i secretaries) com diuen ells. Total que la cerimonia d'inauguracio ha durat 1h 45 minuts...sisi els hi encanta tot aixodels carrecs i els protocols....teles cutres, ampolles de vidre de cocacola, micros distorsionats i melodies estridents...i el speech...despres de 5 rollos monumentals seguits ma semblat sentir el meu nom camuflat dinsaquelles fonemes criptografics...fins que man passat el micro...
Andreu Sar....havia de parlar en Angles, davant de 1.500 persones i sobre una tarima...ole! sort que classics topics no m'han fallat i he sabut quedar mes o menys be...
Dema diumenge probablement agafem amb uns voluntaris d'aqui la Fundacio i marxem a la "jungla" a passar el dia, sortir d'aqui el campus tambe esta be de tant en quan!Dilluns començare la ronda de visites a les escoles, on anire a controlar el material entregat, a portar el llibre que vem fer de tecniques i a convocarels nanos al torneig interescolar que farem al Juliol. Referent a les sortides, ja tenim confirmat (confirmacio india) que anirem a Hyderabad la segona setmana de juliol a veure la Asia CupU21, pot ser moltben parit, tenint en compte que el 90% dels nens no ha sortit mai deAnantapur!
Seguim mirant herbes artificials i altres coses de cara al futur!.Ja seguire informant d'aqui poquet.
A reveure
Andreuet
Per aqui tot be!Amb la canalla de la academia tot correcte, vaig fent sessions juntament amb el Lakshmi cada dia tant al mati com a la tarda. A la tarda tambe fem partidet i aixi faig la suadeta i alimento el meu desgastat ego esportiu fotenty 4 fajilles als nanos. Despres me de canviar perque el cinqueà t'arriba amb un tackle oriental d'aquests tipics d'aizkolari.
Avui hem fet la seleccio de les 3 vacants que hi han a la academia de hockey, es varen convocar a 20 nens perque vinguessin al mati al camp i s'han presentat 48...es el que te la promesa d'una vida millor. El Johnson, anima d'aquest projecte aqui a l'India, i doctor en educacio fisica s'ha currat unes 8 proves fisiques mesurables cientificament per determinar la condicio fisica de cada jugador, i jo he fet 3 proves pervalorar aspectes tecnics. Finalment hem creuat dades, hem fet els calculsnumerics i hem determinat quins tres jugadors formaran part de la academia,deixaran la vida rural al camp, la mala nutrucio i la mala educacio icanviran a una vida millor. Es realment una llastima no poder tenir mes de 25 nens a la academia de moment, esperem que en un futur aquesta xifra espugui incrementar.
A la tarda m'han convidat a la inauguracio d'un torneig de hockey femeni que tenia lloc a Dharmavaram (1h de viatge). Es tracta d'una especia de 4 nacions pero amb estat del sud de l'India (Karnataka, Tamil Nadu, Kerala i Andhra). A aquesta inauguracio, com en la gran majoria, hi han assitit moltes autoritats (oficials i secretaries) com diuen ells. Total que la cerimonia d'inauguracio ha durat 1h 45 minuts...sisi els hi encanta tot aixodels carrecs i els protocols....teles cutres, ampolles de vidre de cocacola, micros distorsionats i melodies estridents...i el speech...despres de 5 rollos monumentals seguits ma semblat sentir el meu nom camuflat dinsaquelles fonemes criptografics...fins que man passat el micro...
Andreu Sar....havia de parlar en Angles, davant de 1.500 persones i sobre una tarima...ole! sort que classics topics no m'han fallat i he sabut quedar mes o menys be...
Dema diumenge probablement agafem amb uns voluntaris d'aqui la Fundacio i marxem a la "jungla" a passar el dia, sortir d'aqui el campus tambe esta be de tant en quan!Dilluns començare la ronda de visites a les escoles, on anire a controlar el material entregat, a portar el llibre que vem fer de tecniques i a convocarels nanos al torneig interescolar que farem al Juliol. Referent a les sortides, ja tenim confirmat (confirmacio india) que anirem a Hyderabad la segona setmana de juliol a veure la Asia CupU21, pot ser moltben parit, tenint en compte que el 90% dels nens no ha sortit mai deAnantapur!
Seguim mirant herbes artificials i altres coses de cara al futur!.Ja seguire informant d'aqui poquet.
A reveure
Andreuet
martes, 10 de junio de 2008
Andreu, dia 6
Namaste!
Hola a tothom, ja ha començat la vida normal aqui, despertador a les 5:45, entrenaments de 6 a 8:30, migdiades de 10 a 13, entrenaments de 16:30 a 19:00 i coses aixi jeje
Ja hem establert el programa d'activitats per els proxims dos mesos, a destacar que hem preparat un torneig per a les escoles, una estada a Bangalore d'una setmana per entrenar en camp d'aigua i una estada a Hyderabad per veure la Copa d'Asia sub21 i entrenar en camp d'aigua, en fi, molt fi!!!!
Apart també estic en contacte amb un parell de jugadors de la selecció india que han acceptat de visitar Anantapur, també amb un ex-seleccionador de la India (d'atlanta a sidney) que ens ajudarà amb els aspectes técnics i de formació.
He flipat amb l'evolucio dels nens. En Lakshmi, l'entrenador que esta amb ells cada dia esta fent una feina de puta mare.... te videos del Ric Charlesworth i és el primer entrenador indi que veig que fa exercicis rotllo europeu. Els nens han millorat molt, sense vacil.lar us dic que en camp de sorra son millors que els nostres, segur, tant tecnicament com en intel.ligencia en presa de decissions, son molt mes madurs. Fisicament estan molt forts i molt ben preparats, cada dia fan fisic, flexibilitat, etc.
A partir del setembre magradaria llençar el projecte d'apadrinaments dels nens pels socis de l'athc i d'altres clubs. Això ens pot permetre crear un vincle molt bonic entre una familia de hockey catalana i un nen indi, apart també ens pot proveir de ingressos recurrents per invertir en les escoles i l'academia.
Els pares l'altre dia estaven emocionats de que els seus fills tornessin a la academia, penseu que els nanos que hi han aqui son tots escolaritzats, nosaltres els hi portem el seguiment de les seves notes i s'els hi fan classes extres als que tenen mes dificultats. Els pares son la majoria analfabets i viuen de l'agricultura, ja us podeu imaginar com veuen aquest projecte, com una benedicció pels seus nens.
Un altre aspecte prioritari del projecte es posar una herba artificial a anantapur, per aquest motiu hauriem de començar a moure'ns per mirar d'on aconseguir-la i tal. Penseu que aqui les coses funcionen que si tens una herba artificial pots organitzar tornejos importants, i si pots fer tornejos importants el ministeri d'esports inverteix en tu, i de retruc millora tota la zona. Apart que els nens tindrien una oportunitat de millorar brutalment. Feia temps no creia que cap nen d'aqui pogues arribar a la seleccio india, ara ho començo a creure.
Be doncs, de moment res mes, ja us tornaré a escriure en breu, una abraçada a tots
andreuet
Hola a tothom, ja ha començat la vida normal aqui, despertador a les 5:45, entrenaments de 6 a 8:30, migdiades de 10 a 13, entrenaments de 16:30 a 19:00 i coses aixi jeje
Ja hem establert el programa d'activitats per els proxims dos mesos, a destacar que hem preparat un torneig per a les escoles, una estada a Bangalore d'una setmana per entrenar en camp d'aigua i una estada a Hyderabad per veure la Copa d'Asia sub21 i entrenar en camp d'aigua, en fi, molt fi!!!!
Apart també estic en contacte amb un parell de jugadors de la selecció india que han acceptat de visitar Anantapur, també amb un ex-seleccionador de la India (d'atlanta a sidney) que ens ajudarà amb els aspectes técnics i de formació.
He flipat amb l'evolucio dels nens. En Lakshmi, l'entrenador que esta amb ells cada dia esta fent una feina de puta mare.... te videos del Ric Charlesworth i és el primer entrenador indi que veig que fa exercicis rotllo europeu. Els nens han millorat molt, sense vacil.lar us dic que en camp de sorra son millors que els nostres, segur, tant tecnicament com en intel.ligencia en presa de decissions, son molt mes madurs. Fisicament estan molt forts i molt ben preparats, cada dia fan fisic, flexibilitat, etc.
A partir del setembre magradaria llençar el projecte d'apadrinaments dels nens pels socis de l'athc i d'altres clubs. Això ens pot permetre crear un vincle molt bonic entre una familia de hockey catalana i un nen indi, apart també ens pot proveir de ingressos recurrents per invertir en les escoles i l'academia.
Els pares l'altre dia estaven emocionats de que els seus fills tornessin a la academia, penseu que els nanos que hi han aqui son tots escolaritzats, nosaltres els hi portem el seguiment de les seves notes i s'els hi fan classes extres als que tenen mes dificultats. Els pares son la majoria analfabets i viuen de l'agricultura, ja us podeu imaginar com veuen aquest projecte, com una benedicció pels seus nens.
Un altre aspecte prioritari del projecte es posar una herba artificial a anantapur, per aquest motiu hauriem de començar a moure'ns per mirar d'on aconseguir-la i tal. Penseu que aqui les coses funcionen que si tens una herba artificial pots organitzar tornejos importants, i si pots fer tornejos importants el ministeri d'esports inverteix en tu, i de retruc millora tota la zona. Apart que els nens tindrien una oportunitat de millorar brutalment. Feia temps no creia que cap nen d'aqui pogues arribar a la seleccio india, ara ho començo a creure.
Be doncs, de moment res mes, ja us tornaré a escriure en breu, una abraçada a tots
andreuet
lunes, 9 de junio de 2008
Andreu, dia 4
Aqui tot de conya, avui es diumenge i es el dia de festa que els voluntaris no treballen.
Al matí he anat a una reunio a la academia de hockey, els nens comencen a partir de demà un altre any internats i avui tots els pares venien per xerrar amb el director de l'academia, amb mi i tal...
Despres a la 1 hem llogat un cotxe jeep i hem anat fins a un llac que hi ha a 1h d'Anantapur, el camí es xulíssim i el paissatge brutal, enmig de grans valls apareix un enorme llac. Tot el caos de la ciutat desapareix i s'està de puta mare. Ens hem apalancat a la vora rollo platja i hem passat l'estona anra xerrant i tal, despres ens hem fotut dins una barqueta d'uns pescadors i hem anat per dins el llac, molt ben parit ja que la barqueta no era res mes que una meitat de coco pero d'1,5 metres de diametre, molt poqueta cosa vaja
Demà ja començo la teca, a les 5:45 del mati me de llevar i ja vaig cap entrenar els nens, gimnas, etc etc
Una abraçada
Andreuet
Al matí he anat a una reunio a la academia de hockey, els nens comencen a partir de demà un altre any internats i avui tots els pares venien per xerrar amb el director de l'academia, amb mi i tal...
Despres a la 1 hem llogat un cotxe jeep i hem anat fins a un llac que hi ha a 1h d'Anantapur, el camí es xulíssim i el paissatge brutal, enmig de grans valls apareix un enorme llac. Tot el caos de la ciutat desapareix i s'està de puta mare. Ens hem apalancat a la vora rollo platja i hem passat l'estona anra xerrant i tal, despres ens hem fotut dins una barqueta d'uns pescadors i hem anat per dins el llac, molt ben parit ja que la barqueta no era res mes que una meitat de coco pero d'1,5 metres de diametre, molt poqueta cosa vaja
Demà ja començo la teca, a les 5:45 del mati me de llevar i ja vaig cap entrenar els nens, gimnas, etc etc
Una abraçada
Andreuet
viernes, 6 de junio de 2008
Andreu, dia 2
Namaste
Second day, avui dia de la cobra
He sortit al mati a les 7:00 a correr fins el camp de hockey, despés d'un centenar de metres m'he topat amb una cobra, Mario Cobretti sisi!, era molt petita per això, debia fer uns 15cm tan sols, pero el seu llom verd i blanc m'ha fotut fer un salt que quasi m'atropella el camió que ja per norma passava a 20 cm pel costat.
Els nens encara estan de vacances, per tant no hem pogut fer entrenament ni res. Avui el dia ha estat pausat, he corregut, he fet gimnas, he esmorzat, he fet una bacaina sota un arbre com el que Buda es va il.luminar i he apadrinat un altre nen!, i a la tarda mas de lo mismo, ara tot just vinc de jugar a volley amb els xofers de la fundacio que cada dia juguen.
Ara estic aqui amb el Vicenç, li he ensenyat un article que ha aparegut al diari avui sobre stick amb india i ha estat molt content...
En dues setmanes ens arribaran 50 sticks que sportways ens ha comprat pel projecte, aixo ens permetra arribar a un parell d'escoles mes!
Bueno tu, fins dema!
andreuet
Second day, avui dia de la cobra
He sortit al mati a les 7:00 a correr fins el camp de hockey, despés d'un centenar de metres m'he topat amb una cobra, Mario Cobretti sisi!, era molt petita per això, debia fer uns 15cm tan sols, pero el seu llom verd i blanc m'ha fotut fer un salt que quasi m'atropella el camió que ja per norma passava a 20 cm pel costat.
Els nens encara estan de vacances, per tant no hem pogut fer entrenament ni res. Avui el dia ha estat pausat, he corregut, he fet gimnas, he esmorzat, he fet una bacaina sota un arbre com el que Buda es va il.luminar i he apadrinat un altre nen!, i a la tarda mas de lo mismo, ara tot just vinc de jugar a volley amb els xofers de la fundacio que cada dia juguen.
Ara estic aqui amb el Vicenç, li he ensenyat un article que ha aparegut al diari avui sobre stick amb india i ha estat molt content...
En dues setmanes ens arribaran 50 sticks que sportways ens ha comprat pel projecte, aixo ens permetra arribar a un parell d'escoles mes!
Bueno tu, fins dema!
andreuet
Andreu, dia 1
Hola a tots!
Primer dia a la Fundacio!
Tot ha començat amb un viatget de 5 horetes des del nou aeroport de Bangalore (una passada) fins a Anantapur, he tingut la sort que el Vicenç (un voluntari mallorqui) també arribava a la mateixa hora i hem fet el trajecte plegat, un tio fi, director artistic i de vestuari de La Cubana, esoterista i que va neixer el mateix dia que jo! jeje això de la India ja m'esta fent supersticios a mi tambe!
Al mati he sobat ja que estava rebentat.
Cami al dinar he vist un escorpi mort al terra del cami, aproximadament 15 cm d'allargada, volia fer-li una foto pero ma fet pal tornar a l'habitacio. Ahir va ploure molt i es veu que quan plou aixi els seguents dies surten tots els bitxos a fer mal, de fet tambe he vist un fotimer de granotes XXL i altres insectes desproporcionats, tambe hi han serps com us vaig dir, pero jo no n´he vist cap. El meu xòfer, el Raju n'hi va entrar una cobra a l'habitacio mentres dormia, va tenir sort de despertar-se i poderla matar a temps...clar que els Indis dormen amb la porta oberta!.
Els nens estan de vacances de cole fins el dia 9 de Juny, ni ha 7 que estan jugant un torneig interdistrict, ni han dos que van suspendre els examens finals i estan estudiant a la academia cada dia.
Aquesta tarda me pogut reunir amb el Vijay Babu, (l'encarregat del projecte aqui) i hem planificat els proxims 2 mesos, bàsicament muntarem jornades a les escoles amb material didàctic, farem un torneig interescolar, una selecció de nens per entrar a la academia i finalment les activitats per quan vosaltres vingueu!.
Tambe he pogut estar amb el Vicenç força estona, tant al mati com a la tarda. Està millor que l'any passat de salut i de ment, de fet esta escribint el seu tercer llibre, que sera de ben segur una joia de la metafisica i la espiritualitat. Ens hem dedicat a parlar sobre els temes del llibre, juntament amb la noia que li transcriu el que ell diu.
Hi han uns 10 voluntaris, semblen bona gent pero tampoc no he acabat de conectar amb ells, de fet he estat mirant per marxar a viure al costat del camp de hockey, pero m'ha comentat el Moncho que està ple fins que veniu vosaltres (organitzen tornegs de cricket, etc), per tant segurament em quedi a viure aqui al campus els dos mesos. Tambe em volia comprar una bici per anar per aqui, pero tothom m'ho desaconsella per seguretat, anire corrent o amb cotxe quan em faci pal!.
En fi, us deixo, aixo es molt fi, fot calda de collons, estem a uns 35 graus quan li fot el sol!. Jo ara estare un parell de dies sense fer massa cosa i quan els nens tornin de vacances(vacances= treballar amb pares) a currar!
Apa!
Una abraçada des de l'oficina del father ferrer
andreuet
Primer dia a la Fundacio!
Tot ha començat amb un viatget de 5 horetes des del nou aeroport de Bangalore (una passada) fins a Anantapur, he tingut la sort que el Vicenç (un voluntari mallorqui) també arribava a la mateixa hora i hem fet el trajecte plegat, un tio fi, director artistic i de vestuari de La Cubana, esoterista i que va neixer el mateix dia que jo! jeje això de la India ja m'esta fent supersticios a mi tambe!
Al mati he sobat ja que estava rebentat.
Cami al dinar he vist un escorpi mort al terra del cami, aproximadament 15 cm d'allargada, volia fer-li una foto pero ma fet pal tornar a l'habitacio. Ahir va ploure molt i es veu que quan plou aixi els seguents dies surten tots els bitxos a fer mal, de fet tambe he vist un fotimer de granotes XXL i altres insectes desproporcionats, tambe hi han serps com us vaig dir, pero jo no n´he vist cap. El meu xòfer, el Raju n'hi va entrar una cobra a l'habitacio mentres dormia, va tenir sort de despertar-se i poderla matar a temps...clar que els Indis dormen amb la porta oberta!.
Els nens estan de vacances de cole fins el dia 9 de Juny, ni ha 7 que estan jugant un torneig interdistrict, ni han dos que van suspendre els examens finals i estan estudiant a la academia cada dia.
Aquesta tarda me pogut reunir amb el Vijay Babu, (l'encarregat del projecte aqui) i hem planificat els proxims 2 mesos, bàsicament muntarem jornades a les escoles amb material didàctic, farem un torneig interescolar, una selecció de nens per entrar a la academia i finalment les activitats per quan vosaltres vingueu!.
Tambe he pogut estar amb el Vicenç força estona, tant al mati com a la tarda. Està millor que l'any passat de salut i de ment, de fet esta escribint el seu tercer llibre, que sera de ben segur una joia de la metafisica i la espiritualitat. Ens hem dedicat a parlar sobre els temes del llibre, juntament amb la noia que li transcriu el que ell diu.
Hi han uns 10 voluntaris, semblen bona gent pero tampoc no he acabat de conectar amb ells, de fet he estat mirant per marxar a viure al costat del camp de hockey, pero m'ha comentat el Moncho que està ple fins que veniu vosaltres (organitzen tornegs de cricket, etc), per tant segurament em quedi a viure aqui al campus els dos mesos. Tambe em volia comprar una bici per anar per aqui, pero tothom m'ho desaconsella per seguretat, anire corrent o amb cotxe quan em faci pal!.
En fi, us deixo, aixo es molt fi, fot calda de collons, estem a uns 35 graus quan li fot el sol!. Jo ara estare un parell de dies sense fer massa cosa i quan els nens tornin de vacances(vacances= treballar amb pares) a currar!
Apa!
Una abraçada des de l'oficina del father ferrer
andreuet
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
