Mowly dia 3

Ep tropaaaaaaaa!! q tal???

Per aqui tot genial!! aixo es la ostiaaaaa! us escric des d'una mena de internet coffee....pero q us podeu imaginar com es....hem aprofitat q anem a sopar a anantapur tots 15 per connectarme i poder penjar alguna foto.

Anantapur es el kaos....el kaos total...una poblacio duns 200.000 habitants amb una enorme extensio i pobresa i bruticia per tot arreu....gossos, porcs, vaques, bicis, camions, rickshaws, bruticia i demes conformen el caos daquesa ciutat on som els unics 15 peronatges blancs....i tal com es la gent daqui , tothom, te un somriure i un NAMASTE per nosaltres

Vem arribar dilluns a les 00.30 a bangalore...i un tio amb uns bombachos, sandalias amb mitjons i un barret de cricket esava alla rebentnos....collons si era el meu germanet!! jejeje quina ilu veurel de nou!! au, agafa cotxe i 5 hores de carrterar per unes carreteres q sense fer bromes estan mes malament q la carrtera q va a can pobla...

a les 5.30, arribem al campus desports i a les 6.00 landreuet ja ens va fer fer el 1 entrenament....a les 9 vem acabarlo com vem poder, i au, cap a esmorzar i dormir!!!

a la tarda , sessio de 16 a 19,....aqui a les 19 ja es negra nit, i a les 6 del mati ja fot caloreta...

segoin dia similar, pero despres desmorzar, excursio a veure un hospital de la fundacio....increible el q sha arribat a fer aqui per part de la fundacio....digne de veure. Al vespre, cap a anatapur a sopar..un bon sopar amb birres inclosos (andreuet i jo no, pares!!) ...preu total, 180 rupies per cap, q son 3 euros......buf...

ahir sessio mati, i despres cap a veure la casa i la familia dun dels nens de la academia....buf....veure la casa on vivia aquella gent, va ser bastant fort.....en fi...una gran experiencia....

i avui sessio mati i tarda i ara a sopar a anantapur per celebrar aniversari jordina....dema vespre agafarem tren i anirem a HAMPI una bonic poble ple de temples....landreuet ens ha montat una bona estada mb sorpreses..

ahir vaig tenir la sort de veure un moment el vicens ferrer....la veritat es q estar al costat dquest home et fa sentir petit i poc cosa....despren una energia molt impotant!!!

bueno res, que penjo 4 fotos q faig tard a sopar i no se si trobare al lloc q mha dit landreuet....i perdrem per aqui no em fa molta gracia!!

una mega abrasada a tothom!!!!!!

mowly

Andreu, dia 46

Hola a tothom!

Ja n'hi han uns quants que deuen començar a estar nerviosos eh...! aixo ja esta, d'aqui 4 dies esteu aqui (i aquesta vegada no es un topic)!!!

Avui amb una mica de mal de coll, el ventilador suposo que es va encapritxar amb la meva gola i ho estic pagant!

Quina gran nit ahir!

Amb tots els voluntaris ahir vem decidir fer una sessio de cine al aire lliure (sota un porxo), vem muntar el portatil, els altaveus, uns matalassos, etc i vem mirar una peli.

Tot correcte fins que es va començar a fotre a ploure, pero una tempesta de puta mare!, tot es va inundar al nostre voltant i nosaltres alla al mig amb el nostre "tinglado" muntat vigilant que la mare natura no donés pel sac la nostra electronica...

Despres de mirar la peli, remullar-nos una mica, sentir les granotes i rascarnos alguna que altra picada, cadascu va enfilar el cami a la seva habitacio....fins que es va sentir un crit enmig del silenci!!!

- "aggggghhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!", la veu de la Iciar ens va fer corre a tots direccio el Bungalow numero 4!

Una culebra de 3 metres de allargada estava posada just davant la "porta mosquitera" de la habitacio, mirant cap dins com aquell qui busca menjar al rebost...

Inmediatament va venir el guarda de seguretat indi, que enlloc de compartir la nostra cara de pomes agres estava amb un somriure a la cara (somriure del estil.."eh tranquis aqui estic jo"), el guarda de seguretat, al mes pur estil Rafa Nadal li va etzibar un reves a la culebra amb un basto de fusta al cap que la va deixar mig tonta, despres s'hi va acostar i la va rematar sense miraments...a tots ens va semblar facil matar una serp de 3 metres, pero suposo que alla hi havia molt "know-how"...

(Sento haver de dir que HI HAN SERPS GRANS als que veniu, fins ara nomes m'havia topat amb una mini cobra i un escorpi, pero aquesta serp era grossa de debo...de les de TV2 a les 16:00)

Despres del contacte amb el reptil, ja vaig tornar a la habitacio, vaig regirar tots els llençols en busca d'un possible intrus, vaig tancar la porta de la millor manera i ja em vaig posar a clapar.

Avui al mati ha començat el RURAL DISTRICT TOURNAMENT FATHER VINCENT FERRER & ANIE FERRER, es a dir: el torneig interescolar.

14 escoles de nois i 5 de noies han vingut durant 5 dies a la fundacio per jugar aquest torneig, cada escola amb el seu professor/entrenador. El Johnson, maxim responsable de Stick amb India (i doble de M.A. Barracus) ha fet una GRANDISSIMA feina de organitzacio i ha convertit aquest torneig en una competicio excelent (actes, arbitres, taula, jutges, informes, reunions, etc etc).

Durant tot el dia s'han pogut veure partits de hockey als 2 camps de sorra de la Fundacio, entre jugadors, staff i altres equips tot el dia s'ha respirat un ambient com el que es respira un dissabte al mati al Atletic...hockey en estat pur!

Ara ja de tornada toca descansar, avui hem arribat als 40 graus i amb bastanta humitat, tot el dia ha estat bastant agobiant de calor i ara m'esta agafant el baixon...

Una abraçada a tohom!!!

andreuet

Andreu, dia 43

Holaaa!!!!!!

Despres de llargs viatges en trens complicats, infinits meetings, climes oposats i menjars picants...per fi puc escriure! Sincerament hagues pogut escriure abans, pero millor no us explico com eren els anteriors punts d'Internets...

Em resulta complicat haver de resumir 2 setmanes en un sol mail, pero intentare fer un esforç de sintesis...

Estada a Bangalore:

Una confortable estada a una ciutat a mig cami entre Silicon Valley i un campament gitano, estancia a SAI Campus (un C.A.R estil hindu), camp d'aigua, companyia dels jugadors de la Sleecció India Vickram, Hari i Vinay. Molt bones sessions d'entrenament amb la canalla i divertits partits contra els nois i noies del curs d'entrenador. També s'els hi van fer uns tests fisics als nens, juntament amb varis analisis de sang, lipometries, etc.
Extraesportivament a destacar un restaurant anomenat "Masala", tant per la qualitat del seu garlic kebab aixi com per la finura del Smirnoff Vanila Flavour...una gota d'alcohol en 2 mesos s'accepta no?

En fi, que l'estada a Bangalore va estar de collons, a un lloc tranquil, en contacte amb jugadors internacionals de la India, vem coneixer força gent VIP pero sobretot, els nens VAN FLIPAR, era la primera vegada que sortien d'Anantapur a la seva vida...edificis de mes de 5 plantes, avions pel cel, restaurants, dones sense sari, altres races d'homes...cada dos per tres tenies la sensacio de estar veient Cocodrilo Dundee.

Estada a Hyderabad:

El clima temperat i la gran vegetacio de Bangalore queden oblidats enmig d'aquesta enorme ciutat calurosa i desordenada que es Hyderabad, la humitat molt elevada i la suor molt present. Aquesta vegada estem allotjats en un hotelet situat a un segon pis dins d'un barri al mes pur estil bangkok (carrers estrets, edificis alts, poca llum, molta bruticia, etc).

Tambe destacar l'increment substancial del ratio bourkas/dona, aqui la comunitat musulmana es molt mes important i es molt habitual veure dones amb el bourka negre pel carrer. De fet aquesta ciutat es especialment perillosa ja que Al-Qaeda hi atempta sovint, de fet al restauranrt on vaig cada dia a menjar hi ha un arc detector d'explosius a la porta...es veu que fa 4 mesos en van volar un de semblant.

Estem a 1 km del camp de hockey on entrenem, un estadi Bagumpet que podriem comparar a un federatiu pero amb una herba com la de Somontes d'abans..una autentica pista de gel! pero per la canalla allo era gloria comparat amb la dura grava d'Anantapur.

Als matins sessio d'entrenament (de 6 a 7) i a les tardes tocava agafar el tren i cam a Gachivuli, a les afores de Hyderabad hi ha ubicat aquest complex de esports on s'hi poden trobar 2 camps Astroturf de collons. Alla s'hi celebrava la JUNIOR ASIA CUP.

Primer de tot deixeu-me expressar la meva sorpresa al poder veure en accio equips tant insolits com Oman, Singapore i Bangaldesh. Tot i no ser res del altre mon a nivell tecnic feia gracia veure'ls.

La semifinal India-Pakistan davant de 6,000 espectadors amb baralla inclosa 11vs11...molt guapa!

Quasi tant com la final: India-Korea, els personatges de manga metrosexuals anaven guanyant 0-2 a falta de 10 minuts, pero els Indis, treient la força mil.lenaria d'Arjun al camp de batalla, van remuntar fins al 2 a 2, gracies a un bon gol de Sunil (futur crack Indi) i un arrastre de Diwakar (futur Abbas). El public va embogir, els nostres nens d'Anantapur no van poder resistir la explosio d'adrenalina i van haver d'anar fins darrere la porteria a ballar amb la penya i els tambors, hi havia mes de 1.000 persones alla ballant i cridant...molt guapo!

El gol d'or, penalet tonto dels Koreans i Diwakar cap a casa! India campiona de la Copa Asia.

Despres de poder coneixer els jugadors de India en persona, de poder entrenar i jugar en camp d'aigua i de presentar el projecte a altres VIP's tant importants com la Els van Breda (presidenta de la Federació Internacional de Hockey) i el fill del Dyan Chand (considerat el millor jugador de hockey indi de la historia)....podriem dir que la feina esta feta i la experiencia molt productiva.

Aquest vespre toca agafar el tren altre vegada cap Anantapur, terra àrida pero tranquila, un oasi es la Fundacio enmig del desert.

D'aqui una setmana l'expedicio catalana ja arriba! segur que seran dies divertits i molt especials per vosaltres!

Una abraçada

andreuet

Stick amb india al principal diari de la India, "the Indu"

Promoting the grassroots level game in Anantapur
A. Joseph Antony

HYDERABAD: “It took a foreigner to see hockey’s potential here,” said triple Olympian Mukesh Kumar in tribute to Andreu Enrich, a member of Spain’s 2004 Champions Trophy winning team and founder of ‘Stick Amb L’India’ — an initiative to promote the grassroots level game in Anantapur, Andhra Pradesh. “Andreu is a role model, who although only 24 years of age, took pains to raise resources and expertise for his dream project,” he said.

A post-graduate in marketing administration from a Barcelona-based business school, Enrich put his education and acumen to good use for the purpose.

Photo exhibition.
One move was to organise a photo exhibition that showcased feats of his club Atletic Terrassa, which contributes half a dozen players each year to Spain’s teams. The club’s lady members sold 600 roses on St. George’s Day.

Support for his effort grew, both in Europe and in Anantapur, where the NGO Rural Development Trust (RDT), hosts the programme. Thanks largely to fund-raising back home, the scheme got under way in December 2005.

Fifteen chosen centres in the district received 300 hockey sticks, 300 balls, 150 cones and 20 goal-keeper pads, with the local schools’ physical directors put in charge.

Regular visits.
Since then, Enrich — capped 25 times for Spain — has made month-long visits each year.
He has conducted clinics for the district’s coaches, who in turn imparted their newly-acquired expertise to school-children, aged between 12 and 16.

Help came from all quarters, including team-mate Santi Freixa, junior international Litus Balbe and Clara Vancells, a member of the Spanish women’s side. In July 2007, a residential academy for boys was opened.

Backing for his cause continued, one famous donor being the Netherlands’ assistant coach and leading trainer Thomas Tichelman, who gifted 60 sticks recently.

Enrich’s efforts have received the blessings of Olympic legend Ric Charlesworth and Cedric D’Souza too.

Here with his 25 wards to watch the junior Asian championship, the Spanish left-back said his two goals were to use sports as a social development tool for poor children and to produce at least one international from Anantapur.

On the right track.
Attainment of both seems well on its way, the children training with the likes of S.V. Vinay, Hari Prasad and Vikram at the SAI Centre in Bangalore last week.

Eight men — including Xavi Gali, one of Spain’s best coaches — and as many women from his club will arrive by the end of the month to train the academy boys.

As of now, Enrich is striving for government and private funding for an astro-turf at the academy. He plans to play in the Premier Hockey League this year.

As an entrepreneur, he runs all-rankings.com with Ignasi Prat and Xavi Planas a website which has rates things ranging from burgers to skin care products.

http://www.thehindu.com/2008/07/16/stories/2008071656682200.htm

Andreu, dia 25

Hola a tots! Com va tot???

Avui el Raju, el Ragesh i el Lakshmi m'han convidat a anar a sopar a un restaurant de Anantapur, quan m'ho han dit m'ha fet molta il.lusio, es un gran detall per part seva...

La meva felicitat i benestar envers aquesta noble proposta han acabat quanal obrir la meva recent pintada porta, enlloc de veure el color plata del Tavera he vist els colors lila i negre de la mitica, historica, icone,emblema, eterna...Honda Hero!,

un dels models mes horteres del mon! i alliassegut, com aquell noi de 18 anys esperant la primera xati dins el Hyundai,el Raju, amb unes ulleres de sol al mes pur estil Pepe Gafez... (calmatitzar pero, que en aquell moment ja era de nit)

En fi, jo m'el miro del pal... "me? here??" i ell, com no...m'assenteix d'aquella manera tant fina dels indis. Total que puju a "la bestia", atravesso el campus de la fundacio i surto fora, i allà ens estava esperant el Lakshmi amb la seva moto (Honda Hero obviament) i darrere seu el Ragesh. Comença l'aventura, de per si ja no em fa gracia anar de paquet en una moto...doncs imagineu-vos anar per una ciutat com Anantapur, sense casc i amb camions passante a 20cm....apart d'aixo, aqui tot deu porta les llargues, tant dins com fora la ciutat, i senzillament et cagues...ah, i amb un paio amb ulleres de sol conduint encara mes.

La caguera continua quan al Raju no s'el hi acut res mes que començar a donar-me conversa sobre les normes del hockey....(que dius..cal ara?) clar, el problema ve quan el tiu es gira i em va mirant mentres jo parlo...jo evidentment mes que actuar com a un bon Antonio Guerra debia estar com aquell precabut soci culer...CUIDAAAOOOOO

Entre porcs, vaques i rickshaws hem arribat a un restaurant a les afores d'Anantapur, però abans d'entrar ha tocat fer una cosa que a ells els hi encanta...pixar al aire llire...he acceptat el seu amable oferiment d'unir-me al seu primitiu ritual despres de descartar interiorment la possibilitat d'haver de miccionar en un lavabo public d'un restaurant d'Anantapur...però clar...un no es indi, i jo almenys no em consideroun crack del pipi al aire lliure (tot i que el pipi indoor el domino).....total que s'han rebentat perque he pixat contra el vent...quanta saviesa!

Despres del meu periple orinari hem entrat al restaurant, rollo cabanes del carib amb taula rodona a dins, en fi que estava prou be donat l'entorn!, ens hem demanat el menjar (chicken rice + omelet) i ens l'hem cruspit. Be, també paga la pena comentar que a mesura que anava transcorrent la vetllada me n'he adonat que al meu voltant l'ambient s'anava caldejant...al mes estil Bugalu a les 01:30, que es allo que dius...oju que anem forts....NO M'EXTRANYA, el Raju, el Lakshmi i el Ragesh fotia una bona estona que s'estaven fotent una Kingfisher Strong (7%vol)...una cada un (75cl)...

La meva sorpresa i alegria al veure que bebien aquella tant coneguda beguda pel meu sistema renal s'acaba sobtadament per 2 motius:

1.- Ostia puta soc celíac... merda
2.- jejeje...ostia...portaran la moto torrats?

La primera petacada mira...a la fi i al cap tant fot..pero la segona...cullons que em donava mal rollo. Despres de pagar les rupies necessaries ens hem aixecat i hem anat a buscar les motos...pipi sense goteta i au, puja sobre la bestia!

Us he de confessar que jo estava cagat, pero encara mes quan aquestavegada els hi ha picat per anar conduint una moto AL COSTAT de l'altre, peroa 10cm us ho prometo, de fet li he pogut fotre 3 clatellades al Ragesh itot!

Clar que despres ell ha obert una ampolla d'aigua Kinley i hacomençat una petita guerra d'aigua entre les dos besties (rollo ben-hur)....sincerament mantenir una guerra d'aigua amb 3 indis embriagats sobre 2 motos Honda Hero i circulant per Anantapur no cumplia els canons d'allo que es podria dir...un moment de benestar i tranquilitat, pero ha estat finissim, que cony!

I aixi s'acaba el dia, passo de veure la final de l'eurocopa de futbol que demà he de matinar! Dutxeta, Nietzsche i a clapar.

Una abraçada!
andreuet