Com va tot???
Avui dia de tempesta, tant dins com fora.
El dia ha començat com ja es habitual, amb molta son...al mati sessió d'entrenament normal i corrent. Uns quants exercicis de situacions de joc i sobretot de defensa...sisi la defensa...allò que el hockey hindu no ha conegut mai en primera persona. Es envejos per un defensa sacrificat com jo (jejeje) veure com tant feliçment juguen els indis...marcar a l'home deu significar una falta de respecte o algo aixi, perque es impossible que ho facin!. M'he acabat rendint i he intentat que almenys mantinguessin una zona mes o menys decent.
Després hem fet una mica de xerrada i uns comentaris sobre estrategia, aquests nanos son mes espavilats que els hostres homòlegs, i tenen molt mes criteri quan juguen, s'els pot educar en el joc abans que els nostres (quan atacar, quan no, on anar amb la bola, quan passar, on passar, etc).
Una vegada acabada la sessio d'entrenament, he anat depressa a la sala de reunions doncs avui era el dia que els nens seleccionats per la academia i els seus pares venien. M'he afanyat per arribar ja que anava just de temps, però despres he recordat allo que tant saviament em va dir el Raju (conductor) uns dies abans "Don't worry Sar, meetings are always late"...en efecte quanta rao...la reunió ha començat 45 minuts mes tard del previst.
Els pares d'aquests nanos estaven senzillament desfets d'alegria i agraiment...penseu que dos dels 3 eren analfabets, i nomes 1 dels 3 duia sabates...son families MOLT pobres materialment, mes del que us podeu pensar...Doncs el que deia, estaven enormement contents que els seus nens poguessin tenir acces a una bona escola, menjar de qualitat, roba, etc Els nens per descomptat que estaven contents, pero com que els indis son tant respectuosos i prudents amb la gent mes gran que ells no han exterioritzat res, nomes algun petit somriure que s'intentava escapar de la repressio artificial del moment. Demà passat els nanos s'incorporen oficialment al dia a dia de l'acadèmia.
A la tarda s'ha posat a ploure, pero ploure de debó, una senyora tempesta monsonica que ha deixat inundada terra fangosa de mig anantapur. Aqui si que realment la pluja ho deixa inutilitzat TOT, nomes cal que penseu que la majoria de gent viu i treballa a peu de carrer...aixi doncs no cal que ens queixem tant quan plou a terrassa, que realment l'unic que s'espatlla es la Renfe.
Quan plou aixi obviament el camp de sorra on juguem a hockey queda inutilitzat. Degut a la impossibilitat de desenvolupar la sessio de hockey com de costum he tingut la brillant idea de passar un partit de hockey als nens, he escollit la semifinals de la lliga espanyola de l'any passat, athc- egara. Basicament perque es l'unic partit gravat que tinc aqui. Tot pintava de conya, els nens estaven SUPER NERVIOSOS de veure el seu "Sar" jugant i els entrenadors tambe tenien ganes de veure imatges d'un país llunyà.
Pero aixo es India, i aqui la tecnologia te vida propia, i es cinicament misantropica. El sistema i les conductes "NO PROBLEMianes" dels indis han acabat amb la meva paciencia de ferro i m'he acabat convertint en un subdit de la resignacio i la rabia. M'ha sabut molt greu no poder satisfer les expectatives d'aquells nanos per culpa d'una maquina. Dema m'han comentat que vindra un tecnic informatic a mirar-s'ho........l'ultim tecnic que vaig coneixer tenia el seu ordinador personal amb el windows95.
Sort que el mite de l'etern retorn m'ha salvat, la coca-cola i les Lays de casa l'Abdul m'han donat vida altre vegada.
be...també m'ha passat el meu desordre emocional quan he observat la dimensio d'aquell problema, al costat del d'aquell home que caminava dificilment sobre les seves cames amputades recolzades sobre dos velles xancles, allo si que era una desgracia, quina vida li podia esperar a aquell home masegat en un indret tant dur i cruel com Anantapur?
la pregunta ràpid ha tingut resposta...
"good evening Sar" enmig d'un somriure verge i pur desbordant de inocencia i felicitat
una abraçada,
andreuet
Avui dia de tempesta, tant dins com fora.
El dia ha començat com ja es habitual, amb molta son...al mati sessió d'entrenament normal i corrent. Uns quants exercicis de situacions de joc i sobretot de defensa...sisi la defensa...allò que el hockey hindu no ha conegut mai en primera persona. Es envejos per un defensa sacrificat com jo (jejeje) veure com tant feliçment juguen els indis...marcar a l'home deu significar una falta de respecte o algo aixi, perque es impossible que ho facin!. M'he acabat rendint i he intentat que almenys mantinguessin una zona mes o menys decent.
Després hem fet una mica de xerrada i uns comentaris sobre estrategia, aquests nanos son mes espavilats que els hostres homòlegs, i tenen molt mes criteri quan juguen, s'els pot educar en el joc abans que els nostres (quan atacar, quan no, on anar amb la bola, quan passar, on passar, etc).
Una vegada acabada la sessio d'entrenament, he anat depressa a la sala de reunions doncs avui era el dia que els nens seleccionats per la academia i els seus pares venien. M'he afanyat per arribar ja que anava just de temps, però despres he recordat allo que tant saviament em va dir el Raju (conductor) uns dies abans "Don't worry Sar, meetings are always late"...en efecte quanta rao...la reunió ha començat 45 minuts mes tard del previst.
Els pares d'aquests nanos estaven senzillament desfets d'alegria i agraiment...penseu que dos dels 3 eren analfabets, i nomes 1 dels 3 duia sabates...son families MOLT pobres materialment, mes del que us podeu pensar...Doncs el que deia, estaven enormement contents que els seus nens poguessin tenir acces a una bona escola, menjar de qualitat, roba, etc Els nens per descomptat que estaven contents, pero com que els indis son tant respectuosos i prudents amb la gent mes gran que ells no han exterioritzat res, nomes algun petit somriure que s'intentava escapar de la repressio artificial del moment. Demà passat els nanos s'incorporen oficialment al dia a dia de l'acadèmia.
A la tarda s'ha posat a ploure, pero ploure de debó, una senyora tempesta monsonica que ha deixat inundada terra fangosa de mig anantapur. Aqui si que realment la pluja ho deixa inutilitzat TOT, nomes cal que penseu que la majoria de gent viu i treballa a peu de carrer...aixi doncs no cal que ens queixem tant quan plou a terrassa, que realment l'unic que s'espatlla es la Renfe.
Quan plou aixi obviament el camp de sorra on juguem a hockey queda inutilitzat. Degut a la impossibilitat de desenvolupar la sessio de hockey com de costum he tingut la brillant idea de passar un partit de hockey als nens, he escollit la semifinals de la lliga espanyola de l'any passat, athc- egara. Basicament perque es l'unic partit gravat que tinc aqui. Tot pintava de conya, els nens estaven SUPER NERVIOSOS de veure el seu "Sar" jugant i els entrenadors tambe tenien ganes de veure imatges d'un país llunyà.
Pero aixo es India, i aqui la tecnologia te vida propia, i es cinicament misantropica. El sistema i les conductes "NO PROBLEMianes" dels indis han acabat amb la meva paciencia de ferro i m'he acabat convertint en un subdit de la resignacio i la rabia. M'ha sabut molt greu no poder satisfer les expectatives d'aquells nanos per culpa d'una maquina. Dema m'han comentat que vindra un tecnic informatic a mirar-s'ho........l'ultim tecnic que vaig coneixer tenia el seu ordinador personal amb el windows95.
Sort que el mite de l'etern retorn m'ha salvat, la coca-cola i les Lays de casa l'Abdul m'han donat vida altre vegada.
be...també m'ha passat el meu desordre emocional quan he observat la dimensio d'aquell problema, al costat del d'aquell home que caminava dificilment sobre les seves cames amputades recolzades sobre dos velles xancles, allo si que era una desgracia, quina vida li podia esperar a aquell home masegat en un indret tant dur i cruel com Anantapur?
la pregunta ràpid ha tingut resposta...
"good evening Sar" enmig d'un somriure verge i pur desbordant de inocencia i felicitat
una abraçada,
andreuet
1 comentario:
Deunido. Molt xulo el blog andreuet, i la feina feta, impressionant!
Publicar un comentario