Andreu dia 23

Holaaa

Com va tot? What a wonderful world!

Quins moments tant bonics, mistics, romantics, espirituals, poetics, digueu-li com vulgueu! pero quins moments que a vegades tenim la sort de viure!

El dia ha començat com sempre, cagant-me amb tot al sentir el Raju aparcant el seu Chevrolet Tavera davant del meu bungalow 27. Sort que ahir vaig marxar de veure el partit de Espanya a la mitja part, ja que aixi vaig poder dormir una miqueta mes...,,Doncs res, hem anat cap a RDT Sports Village, un mati una mica tapat amb el sol encara treient el cap per l'horitzo. A l'arribada els nens sortien del gimnas de fer una mica d'exercicis, els he esperat al "camp" i quan han arribat em començat a entrenar.

Si ja es prou complicada la vida d'un entrenador improfighter imagineu-vos quan tens 25 nens en un sol quart de camp...en fi que m'en he sortit, pero he tardat 10 minuts per encendre el meu processador 386. De sobte, quan estava sumit en un estat semi clapat semi "en trance" ha vingut corrent el bonàs del Lakshmi, amb aquella cara que fa el nen quan va> corrent a dir als pares: els reis han vingut!.

Doncs els reis han vingut, avui per fi ha arribat el paquet provinent de Jalandhar amb 60 sticks Vijayanti que molt amablement Thomas Tichelman (segon entrenador de la selecció d'Holanda i director de Sportways) ha comprat per el nostre projecte. I segona sorpresa! dins la capsa de cartro me trobat amb una funda vermella amb el meu nom i 3 sticks a dins! Vijayanti em vol fitxar per jugar la PHL! jejej

De tornada la la fundacio un bon esmorzar i una miqueta de feina a l'ordinador. A les 14:15 teniem sortida cap a la bonica localitat de Kundumaddi, a 60 Km d'Anantapur, en altres paraules, 1 hora de trajecte. Ja que no he pogut fer la siesta matinencaavui em trobava especialment cansat despres de dinar, i sincerament em feia una mica de pal xupar-me 1 horeta de cotxe...pero bueno, he tirat d'Ipod i he aguantat.

De cami a Kundimaddi tot el paisatge tipic del districte, fins que despres de trencar per una cruilla, al cap d'uns quants kilometres el paisatge ha començat a canviar, les planures plenes de males herbes i roques mal posades han deixat pas a uns arbres verds preciosos. L'irregular asfalt de les carreteres principals s'ha transformat en un caminet de carro i d'entre els nuvols que m'han acompanyat tot el dia han començat a apereixer uns esplendits raigs de sol.

Al cap d'una estona em trobava circulant per una minuscula carretereta, amb arbres frondosos a ambdos bandes, entre un enorme llac natural on els raigs de sol rebotaven iluminant-nos les cares, i una pila de camps d'arros d'un verd espectacular a la nostra dreta...la naturalesa ens ha saludat, quina bellesa...

Continuant per aquella carretereta idilica s'arribava a la escola de> Kundumaddi, una bonica escola de poble amb totes les aules disposades al voltant d'un camp de sorra amb herbes. Com es de costum la meva arribada ha paralitzat l'activitat de l'escola, tots els nens han sortit a rebrens, i entre la monotonia dels uniformes m'he trobat els fantastics colors dels saris de les nenes, cada un desafiant les lleis de la moda i les teories de Pantone. Tot just baixo del cotxe i el que faltava...enmig d'aquells raigs de sol reclamant el seu espai i el nuvols fugint de la brisa monzonica...esclata a ploure, primer xirimiri, despres un bon aiguat. Tots els nens i nenes alla... impassibles...remullant-se sota aquella opera climatologica...desbordant energia...hem somrigut plegats...ells i jo...nosaltres i el Tot.

Una abraçada
andreuet