Holaaa!!!!!!
Despres de llargs viatges en trens complicats, infinits meetings, climes oposats i menjars picants...per fi puc escriure! Sincerament hagues pogut escriure abans, pero millor no us explico com eren els anteriors punts d'Internets...
Em resulta complicat haver de resumir 2 setmanes en un sol mail, pero intentare fer un esforç de sintesis...
Estada a Bangalore:
Una confortable estada a una ciutat a mig cami entre Silicon Valley i un campament gitano, estancia a SAI Campus (un C.A.R estil hindu), camp d'aigua, companyia dels jugadors de la Sleecció India Vickram, Hari i Vinay. Molt bones sessions d'entrenament amb la canalla i divertits partits contra els nois i noies del curs d'entrenador. També s'els hi van fer uns tests fisics als nens, juntament amb varis analisis de sang, lipometries, etc.
Extraesportivament a destacar un restaurant anomenat "Masala", tant per la qualitat del seu garlic kebab aixi com per la finura del Smirnoff Vanila Flavour...una gota d'alcohol en 2 mesos s'accepta no?
En fi, que l'estada a Bangalore va estar de collons, a un lloc tranquil, en contacte amb jugadors internacionals de la India, vem coneixer força gent VIP pero sobretot, els nens VAN FLIPAR, era la primera vegada que sortien d'Anantapur a la seva vida...edificis de mes de 5 plantes, avions pel cel, restaurants, dones sense sari, altres races d'homes...cada dos per tres tenies la sensacio de estar veient Cocodrilo Dundee.
Estada a Hyderabad:
El clima temperat i la gran vegetacio de Bangalore queden oblidats enmig d'aquesta enorme ciutat calurosa i desordenada que es Hyderabad, la humitat molt elevada i la suor molt present. Aquesta vegada estem allotjats en un hotelet situat a un segon pis dins d'un barri al mes pur estil bangkok (carrers estrets, edificis alts, poca llum, molta bruticia, etc).
Tambe destacar l'increment substancial del ratio bourkas/dona, aqui la comunitat musulmana es molt mes important i es molt habitual veure dones amb el bourka negre pel carrer. De fet aquesta ciutat es especialment perillosa ja que Al-Qaeda hi atempta sovint, de fet al restauranrt on vaig cada dia a menjar hi ha un arc detector d'explosius a la porta...es veu que fa 4 mesos en van volar un de semblant.
Estem a 1 km del camp de hockey on entrenem, un estadi Bagumpet que podriem comparar a un federatiu pero amb una herba com la de Somontes d'abans..una autentica pista de gel! pero per la canalla allo era gloria comparat amb la dura grava d'Anantapur.
Als matins sessio d'entrenament (de 6 a 7) i a les tardes tocava agafar el tren i cam a Gachivuli, a les afores de Hyderabad hi ha ubicat aquest complex de esports on s'hi poden trobar 2 camps Astroturf de collons. Alla s'hi celebrava la JUNIOR ASIA CUP.
Primer de tot deixeu-me expressar la meva sorpresa al poder veure en accio equips tant insolits com Oman, Singapore i Bangaldesh. Tot i no ser res del altre mon a nivell tecnic feia gracia veure'ls.
La semifinal India-Pakistan davant de 6,000 espectadors amb baralla inclosa 11vs11...molt guapa!
Quasi tant com la final: India-Korea, els personatges de manga metrosexuals anaven guanyant 0-2 a falta de 10 minuts, pero els Indis, treient la força mil.lenaria d'Arjun al camp de batalla, van remuntar fins al 2 a 2, gracies a un bon gol de Sunil (futur crack Indi) i un arrastre de Diwakar (futur Abbas). El public va embogir, els nostres nens d'Anantapur no van poder resistir la explosio d'adrenalina i van haver d'anar fins darrere la porteria a ballar amb la penya i els tambors, hi havia mes de 1.000 persones alla ballant i cridant...molt guapo!
El gol d'or, penalet tonto dels Koreans i Diwakar cap a casa! India campiona de la Copa Asia.
Despres de poder coneixer els jugadors de India en persona, de poder entrenar i jugar en camp d'aigua i de presentar el projecte a altres VIP's tant importants com la Els van Breda (presidenta de la Federació Internacional de Hockey) i el fill del Dyan Chand (considerat el millor jugador de hockey indi de la historia)....podriem dir que la feina esta feta i la experiencia molt productiva.
Aquest vespre toca agafar el tren altre vegada cap Anantapur, terra àrida pero tranquila, un oasi es la Fundacio enmig del desert.
D'aqui una setmana l'expedicio catalana ja arriba! segur que seran dies divertits i molt especials per vosaltres!
Una abraçada
andreuet
Despres de llargs viatges en trens complicats, infinits meetings, climes oposats i menjars picants...per fi puc escriure! Sincerament hagues pogut escriure abans, pero millor no us explico com eren els anteriors punts d'Internets...
Em resulta complicat haver de resumir 2 setmanes en un sol mail, pero intentare fer un esforç de sintesis...
Estada a Bangalore:
Una confortable estada a una ciutat a mig cami entre Silicon Valley i un campament gitano, estancia a SAI Campus (un C.A.R estil hindu), camp d'aigua, companyia dels jugadors de la Sleecció India Vickram, Hari i Vinay. Molt bones sessions d'entrenament amb la canalla i divertits partits contra els nois i noies del curs d'entrenador. També s'els hi van fer uns tests fisics als nens, juntament amb varis analisis de sang, lipometries, etc.
Extraesportivament a destacar un restaurant anomenat "Masala", tant per la qualitat del seu garlic kebab aixi com per la finura del Smirnoff Vanila Flavour...una gota d'alcohol en 2 mesos s'accepta no?
En fi, que l'estada a Bangalore va estar de collons, a un lloc tranquil, en contacte amb jugadors internacionals de la India, vem coneixer força gent VIP pero sobretot, els nens VAN FLIPAR, era la primera vegada que sortien d'Anantapur a la seva vida...edificis de mes de 5 plantes, avions pel cel, restaurants, dones sense sari, altres races d'homes...cada dos per tres tenies la sensacio de estar veient Cocodrilo Dundee.
Estada a Hyderabad:
El clima temperat i la gran vegetacio de Bangalore queden oblidats enmig d'aquesta enorme ciutat calurosa i desordenada que es Hyderabad, la humitat molt elevada i la suor molt present. Aquesta vegada estem allotjats en un hotelet situat a un segon pis dins d'un barri al mes pur estil bangkok (carrers estrets, edificis alts, poca llum, molta bruticia, etc).
Tambe destacar l'increment substancial del ratio bourkas/dona, aqui la comunitat musulmana es molt mes important i es molt habitual veure dones amb el bourka negre pel carrer. De fet aquesta ciutat es especialment perillosa ja que Al-Qaeda hi atempta sovint, de fet al restauranrt on vaig cada dia a menjar hi ha un arc detector d'explosius a la porta...es veu que fa 4 mesos en van volar un de semblant.
Estem a 1 km del camp de hockey on entrenem, un estadi Bagumpet que podriem comparar a un federatiu pero amb una herba com la de Somontes d'abans..una autentica pista de gel! pero per la canalla allo era gloria comparat amb la dura grava d'Anantapur.
Als matins sessio d'entrenament (de 6 a 7) i a les tardes tocava agafar el tren i cam a Gachivuli, a les afores de Hyderabad hi ha ubicat aquest complex de esports on s'hi poden trobar 2 camps Astroturf de collons. Alla s'hi celebrava la JUNIOR ASIA CUP.
Primer de tot deixeu-me expressar la meva sorpresa al poder veure en accio equips tant insolits com Oman, Singapore i Bangaldesh. Tot i no ser res del altre mon a nivell tecnic feia gracia veure'ls.
La semifinal India-Pakistan davant de 6,000 espectadors amb baralla inclosa 11vs11...molt guapa!
Quasi tant com la final: India-Korea, els personatges de manga metrosexuals anaven guanyant 0-2 a falta de 10 minuts, pero els Indis, treient la força mil.lenaria d'Arjun al camp de batalla, van remuntar fins al 2 a 2, gracies a un bon gol de Sunil (futur crack Indi) i un arrastre de Diwakar (futur Abbas). El public va embogir, els nostres nens d'Anantapur no van poder resistir la explosio d'adrenalina i van haver d'anar fins darrere la porteria a ballar amb la penya i els tambors, hi havia mes de 1.000 persones alla ballant i cridant...molt guapo!
El gol d'or, penalet tonto dels Koreans i Diwakar cap a casa! India campiona de la Copa Asia.
Despres de poder coneixer els jugadors de India en persona, de poder entrenar i jugar en camp d'aigua i de presentar el projecte a altres VIP's tant importants com la Els van Breda (presidenta de la Federació Internacional de Hockey) i el fill del Dyan Chand (considerat el millor jugador de hockey indi de la historia)....podriem dir que la feina esta feta i la experiencia molt productiva.
Aquest vespre toca agafar el tren altre vegada cap Anantapur, terra àrida pero tranquila, un oasi es la Fundacio enmig del desert.
D'aqui una setmana l'expedicio catalana ja arriba! segur que seran dies divertits i molt especials per vosaltres!
Una abraçada
andreuet
No hay comentarios:
Publicar un comentario