Trenco els escrits sobre reflexions profundes per escriure una anècdota divertida d’avui mateix :
Aquest país i els seus processos no deixen de sorprendre’m.
Tot començà el dia que vaig descobrir que l’equip indi amb qui em vaig veure les cares al mundial sub21 tenia de mitja d’edat 26 anys quan va participar a la competició. D’això me’n vaig assabentar un bon dia a Bangalore quan parlant amb un dels jugadors em diu que era el seu aniversari. Jo li dic:
“24 years old eh!”
I ell em diu:
“No no, 29!”
...
Però avui he viscut un altre episodi de transmutació genealògica. A mig entrenament, conversant amb en Lakshmi, li dic:
“Lakshmi, I like very much how Baskar plays, how old is he exactly?” (Com em mola com juga el Baskar, quants anys té exactament?)
El bonàs d’en Lakhmi em mira somrient i em diu:
“Nobody knows sar” (ningú ho sap)
Resulta que el Baskar Naik és d’una família molt pobre (els que van poder venir a l’últim India Summer Tour ja van poder conèixer la seva casa i la seva família) i d’una de les castes més baixes existents. Doncs es veu que quan va néixer els seus pares no van saber fer-li els papers de naixement i no li van posar la data de naixement correcte (els dos eren analfabets...i el pare ja és mort). Oficialment en Baskar té 19 anys, el que resulta més còmic de la situació és que és un autèntic nen! Jo posaria la mà al foc que no en té més de 15.
Es veu que per culpa d’aquesta imprecisió el Baskar no va ser escollit per participar al torneig interestatal sub14...el nen és boníssim i per nivell hi podria estar.
Jo indignat li dic al Lakshmi:
“This is not fair!” (això no és just!).
I ell em diu:
“I know sar, we will change his date of birth, 15 years old is ok for you?” (ja ho sé, canviarem la seva data de naixement, 15 anys et sembla bé?).
Jo pobre de mi, no podia decidir la edat d’aquell nen a la babalà! així que no m’he mullat i he dit:
“Ok, you decide Lakshmi...” (tu decideixes Lakshmi).
Probablement l’edat d’aquest nen s’ajusti més a la realitat i gràcies a això, entre altres coses, pugui tenir opcions de jugar a les seleccions inferiors de l’Índia els propers anys.
Per si això no fos suficient, he volgut conèixer millor com funcionaven els processos de selecció del jugadors a les diferents categories inferiors, ja que les edats s’havia demostrat que eren poc fiables.
En Charan, un altre nen de l’acadèmia s’havia quedat fora de la selecció d’Andhra Pradesh sub14, i jo no entenia el perquè...
“Black hair sar” (pèl negre) em diu el Lakshmi.
El factor determinant en la selecció de jugadors era si tenien pèl negre al cos o encara no, si ja en tenien els entrenadors creien que era un nen amb el passaport falsificat i no l’agafaven, si no en tenia doncs via lliure.
(En el meu cas em podria plantejar retornar a la sub18 espanyola????)
Renoi, i els pobres nens com el Charan (que si tenia l’edat correcte) que només per tenir 4 pèls negres als braços i a les mans els fotien fora de la selecció...
La meva vena creativa ha aparegut i “en plan conya” li he proposat al Lakshmi depilar tots els nens la pròxima ocasió que hagin d’anar a una concentració, però la seva reacció ja m’ha demostrat el calibre de la tonteria que acabava de dir: s’ha rebentat de riure.
En fi, un exemple més de com funcionen les coses aquí a l’Índia rural
Aquest país i els seus processos no deixen de sorprendre’m.
Tot començà el dia que vaig descobrir que l’equip indi amb qui em vaig veure les cares al mundial sub21 tenia de mitja d’edat 26 anys quan va participar a la competició. D’això me’n vaig assabentar un bon dia a Bangalore quan parlant amb un dels jugadors em diu que era el seu aniversari. Jo li dic:
“24 years old eh!”
I ell em diu:
“No no, 29!”
...
Però avui he viscut un altre episodi de transmutació genealògica. A mig entrenament, conversant amb en Lakshmi, li dic:
“Lakshmi, I like very much how Baskar plays, how old is he exactly?” (Com em mola com juga el Baskar, quants anys té exactament?)
El bonàs d’en Lakhmi em mira somrient i em diu:
“Nobody knows sar” (ningú ho sap)
Resulta que el Baskar Naik és d’una família molt pobre (els que van poder venir a l’últim India Summer Tour ja van poder conèixer la seva casa i la seva família) i d’una de les castes més baixes existents. Doncs es veu que quan va néixer els seus pares no van saber fer-li els papers de naixement i no li van posar la data de naixement correcte (els dos eren analfabets...i el pare ja és mort). Oficialment en Baskar té 19 anys, el que resulta més còmic de la situació és que és un autèntic nen! Jo posaria la mà al foc que no en té més de 15.
Es veu que per culpa d’aquesta imprecisió el Baskar no va ser escollit per participar al torneig interestatal sub14...el nen és boníssim i per nivell hi podria estar.
Jo indignat li dic al Lakshmi:
“This is not fair!” (això no és just!).
I ell em diu:
“I know sar, we will change his date of birth, 15 years old is ok for you?” (ja ho sé, canviarem la seva data de naixement, 15 anys et sembla bé?).
Jo pobre de mi, no podia decidir la edat d’aquell nen a la babalà! així que no m’he mullat i he dit:
“Ok, you decide Lakshmi...” (tu decideixes Lakshmi).
Probablement l’edat d’aquest nen s’ajusti més a la realitat i gràcies a això, entre altres coses, pugui tenir opcions de jugar a les seleccions inferiors de l’Índia els propers anys.
Per si això no fos suficient, he volgut conèixer millor com funcionaven els processos de selecció del jugadors a les diferents categories inferiors, ja que les edats s’havia demostrat que eren poc fiables.
En Charan, un altre nen de l’acadèmia s’havia quedat fora de la selecció d’Andhra Pradesh sub14, i jo no entenia el perquè...
“Black hair sar” (pèl negre) em diu el Lakshmi.
El factor determinant en la selecció de jugadors era si tenien pèl negre al cos o encara no, si ja en tenien els entrenadors creien que era un nen amb el passaport falsificat i no l’agafaven, si no en tenia doncs via lliure.
(En el meu cas em podria plantejar retornar a la sub18 espanyola????)
Renoi, i els pobres nens com el Charan (que si tenia l’edat correcte) que només per tenir 4 pèls negres als braços i a les mans els fotien fora de la selecció...
La meva vena creativa ha aparegut i “en plan conya” li he proposat al Lakshmi depilar tots els nens la pròxima ocasió que hagin d’anar a una concentració, però la seva reacció ja m’ha demostrat el calibre de la tonteria que acabava de dir: s’ha rebentat de riure.
En fi, un exemple més de com funcionen les coses aquí a l’Índia rural
No hay comentarios:
Publicar un comentario