Trascendir les situacions del entorn per connectar amb la plenitud pot resultar senzill on vivim nosaltres....però i en aquest indret de les fotos?
Crec que la pau es un estat mental, pero fins a quin punt pot aquesta gent crear conscientment pau a la seva vida?
Inclus el mateix Jesus, el mesies, clama des de la creu: "Eli Eli lama sabactani" = "Deu meu, Deu meu, perque m'has abandonat?"
Per quin motiu la seva figura ens demostra aquesta humanitat amb aquestes paraules tant sinceres?, tambe podria dir "Deu, gracies per tot, la vida es meravellosa"
...pero no ho diu...
Tractem de veure el sofriment amb els ulls del que pateix i no amb els nostres?
L´existencia de molts es plena de sofriment, potser per inconsciencia, pero hi es. Com reaccionar-hi? es humà prescindir d'aixo i centrar-nos en el benestar del nostre microentorn?
Per a mi, una existencia benestant a Terrassa dubto que em pogui fer sentir complet a llarg termini. Una bombolla d´armonia enmig de la tempesta de sofriment que he vist en el món no em reconforta ho sento.
No dubto de la Vida, de tota la seva bellesa, i de tot el poder que la fusió amb les lleis sagrades pot proporcionar a l´esser huma.
Pero inevitablement em sento cridat a la acció, he decidit conscientment fer tot el que pugui i sàpiga per patir amb el que pateix, i en el meu cas no amb el que pateix per els excesos de colesterol d´un tros de carn, sino amb el que no sap d´on provindrà el proxim tros de carn que hagi d´alimentar el seu fill.
En cap cas us prengueu aixo com a una critica, en absolut. Penso que tots els camins que acabin generant armonia i amor al univers son igualment fructifers. L´univers es energia i crear amor esta a l´abast de tots, independentment del lloc i la forma de fer-ho.
Pero a quan veig aquestes fotos s'em fa dificil pensar en celebracions, passatemps, ecologia i altres hobbies occidentals sense sentir-me egocentric ..i s'em generen aquestes preguntes...
Una abraçada
Crec que la pau es un estat mental, pero fins a quin punt pot aquesta gent crear conscientment pau a la seva vida?
Inclus el mateix Jesus, el mesies, clama des de la creu: "Eli Eli lama sabactani" = "Deu meu, Deu meu, perque m'has abandonat?"
Per quin motiu la seva figura ens demostra aquesta humanitat amb aquestes paraules tant sinceres?, tambe podria dir "Deu, gracies per tot, la vida es meravellosa"
...pero no ho diu...
Tractem de veure el sofriment amb els ulls del que pateix i no amb els nostres?
L´existencia de molts es plena de sofriment, potser per inconsciencia, pero hi es. Com reaccionar-hi? es humà prescindir d'aixo i centrar-nos en el benestar del nostre microentorn?
Per a mi, una existencia benestant a Terrassa dubto que em pogui fer sentir complet a llarg termini. Una bombolla d´armonia enmig de la tempesta de sofriment que he vist en el món no em reconforta ho sento.
No dubto de la Vida, de tota la seva bellesa, i de tot el poder que la fusió amb les lleis sagrades pot proporcionar a l´esser huma.
Pero inevitablement em sento cridat a la acció, he decidit conscientment fer tot el que pugui i sàpiga per patir amb el que pateix, i en el meu cas no amb el que pateix per els excesos de colesterol d´un tros de carn, sino amb el que no sap d´on provindrà el proxim tros de carn que hagi d´alimentar el seu fill.
En cap cas us prengueu aixo com a una critica, en absolut. Penso que tots els camins que acabin generant armonia i amor al univers son igualment fructifers. L´univers es energia i crear amor esta a l´abast de tots, independentment del lloc i la forma de fer-ho.
Pero a quan veig aquestes fotos s'em fa dificil pensar en celebracions, passatemps, ecologia i altres hobbies occidentals sense sentir-me egocentric ..i s'em generen aquestes preguntes...
Una abraçada
Andreuet
No hay comentarios:
Publicar un comentario