Aprofitant l’energia que em va produir la lectura del llibre de Sonrisas de Bombay i després de comprar un bitllet a Kingfisher Airlines amb més precipitació irracional que reflexió, em trobava sobrevolant el subcontinent, de camí a la ciutat que comparteix l’honor de ser l’altre paradís juntament amb Hawaii (per la Torroja almenys...). Disposaria de 3 dies per visitar els projectes de l’organització i de retruc també tindria l’oportunitat de conèixer el seu creador: en Jaume Sanllorente.
Bombay és una super-metròpoli amb 20 milions d’habitants, dels quals 12 milions viuen en els coneguts “slums” (eslams) o barris de barraques.
Aquests slums són els que fa referència el Jaume en el seu llibre, indrets inhòspits amb múltiples mancances i amenaces. El simple fet de viure en una barraca feta de cartró i uralita, en barris sense condicions higièniques i sense cap infraestructures bàsica ja és prou dur, doncs a més afegeix-li les diferents màfies que tenen el control dels slums i que treballen per recol·lectar nens (per demanar als carrers o per la prostitució infantil) o per exprimir encara més les famílies recaptant tributs extres.
Ni tan sols és necessari baixar de l’avió per veure aquesta “altra” Bombay, només a 40 metres de la mateixa pista d’aterratge (sense exagerar) es troba un d’aquests barris, just al costat del símbol del progrés i la globalització trobem la més pura misèria que els meus ulls mai han vist abans.
I és que la ciutat és plena de contrastos, centenars de gratacels que s’alcen recordant-nos que l’Índia és una potència mundial fan la competència a milions de barraques que sobreviuen clamant per una mica d’aire pur.
Sonrisas de Bombay és una ONG del segle21. Una organització que ha sabut adaptar-se al seu entorn i buscar un mètode de treball eficient i respectuós.
L’organització avui en dia participa en diferents projectes: dues escoles, un orfenat, un centre de tractament per malalts de la lepra, més d’un centenar d’escoles bressol dins els slums i un programa de nutrició per infants.
La major part dels projectes es realitzen amb la col·laboració d’alguna organització local, organitzacions que ja existeixen i que ja estan ubicades dins els slums. Amb aquest tipus de relació Sonrisas de Bombay aconsegueix “salvar” aquestes organitzacions perquè puguin seguir fent la seva feina, i també per emprendre nous projectes conjuntament.
Aquest mètode de treball il·lustra a la perfecció la mentalitat d’en Jaume, una persona per qui la no-interferència és una màxima. Sempre que es pugui s’ha d’ajudar interferint el mínim possible, si ja hi ha organitzacions indies fent feines per la gent dels slums, primer ajudem-les a sobreviure a elles no? i després incentivem-les per crear noves accions. És aquí on rau la màgia de Sonrisas de Bombay, en proporcionar a la pròpia gent local les eines per ajudar-se a si mateixa.
Continuant amb la figura del Jaume, val a dir que és un líder en majúscules. Posseeix moltes actituds i aptituds que un líder requereix: m’ha semblat una persona molt carismàtica, no només per la seva extraversió i simpatia sinó també per la seva empatia cap als demés, que es tradueix amb una relació pròxima i afectuosa. Però també crec que és una persona reflexiva i estratega, responsable i compromès amb la seva missió, conscient dels avantatges i frens del seu projecte i atent a les noves oportunitats i amenaces que s’albiren l’endemà.
L’empresa que en Jaume va fer no és comparable a la que el seu dia el Vicenç va fer a Anantapur, avui som al segle21 i llavors estàvem a mitjans del XX, i moltes coses han canviat. El món globalitzat ens permet donar a conèixer un projecte a tot el planeta, ens permet buscar recursos a milers d’entitats, utilitzant diferents canal de difusió. I en el cas de Sonrisas de Bombay aquesta nova forma de fer es tradueix en la creació d’un llibre, promocionant-lo arreu del món, realitzant xerrades, presentacions, web, blog, facebook, etc.
Que les formes d’actuar hagin canviat no significa res més que això. Un treball més asceta al camp, actuant colze a colze amb els necessitats com el que va fer el Vicenç durant dècades segueix sent una opció avui en dia, un altre camí, ni millor ni pitjor. Dependrà de cada persona i de cada entorn l’elecció de la forma de treballar.
Però hem de tenir clar que qualsevol empresa humanitària només acaba sobrevivint i prosperant a llarg termini si la base de tot el treball es recolza sobre els pilars de l’amor, la humiltat i el sacrifici. I tot i que Sonrisas de Bombay és una organització jove, confio en que els pilars que ha format el Jaume són aquests.
Recordem que les mides no importen (quan ens referim al valor de les accions clar! jeje), és igual si són 1.000 o 100.000 socis, el que aporta valor humà a qualsevol acció és només l’amor que se’n desprèn.
I aquest amor l’he sentit tant en els camps d’Anatapur com en els slums de Bombay.
1 comentario:
Benvolgut Andreu,
Moltíssimes gràcies, de tot cor, per les paraules que dediques a la organització.
Gràcies també per la teva visita i, sens dubte, per la teva magnífica tasca amb Stick amb India.
Una abraçada molt i molt forta i esperem poder col.laborar plegats.
Departament de Comunicació
Sonrisas de Bombay
comunicacion@sonrisasdebombay.org
Publicar un comentario